El pa cruixent del forn de l'Eulàlia

Un relat de: La Princesa Mononoke

El pa cruixent del forn de l'Eulàlia,
el tren de les 7:40 i les escales grises de l'estació,
tornar a casa pel camí de darrera l'església,
resguardar-me de la pluja sota els porxos del carrer de baix,
anar a córrer pel camí de la Rierada,
comprar amanida de iogurt al mercat,
mirar si hi ha diners a la cabina de la plaça,
les maduixes de nata de la barraqueta,
el xivarri de la biblioteca,
la taquilla de la piscina,
el somriure francès de la Magdalena,
anar a comprar al Distop amb ma mare,
sentir les gralles dels "fal·lera gegantera" des de l'habitació,
o la cobla dels diumenges al vespre,
agafar les cartes de la bústia sense obrir-la,
anar a buscar al meu germà a l'escola,
les xerrades del Fòrum XXI,
la cera de kiwi de l'esteticient,
la vista perduda al Pla de les Bruixes,
la Peni i el meu vestit de "Raquel",
les campanes donant quarts i hores,
sentir l'escalfor dels carrers envellits,
obrir la finestra i veure el cel de Molins de Rei cada matí...
... hi haurà coses que quedaran enrera...
... n'hi haurà no marxaran i quan vulgui les podré tornar a abraçar...

El Camell i la meva forca,
els amics i la meva família
... n'hi haurà que caminaran al meu costat sigui on sigui...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: