Un casteller...

Un relat de: La Princesa Mononoke

A_Argolla't de sort, enfaixa't d'ànims.
L_La teva força alçarà els pilars de la nostra terra.
E_Els teus ulls atiaran l'esclat de la plaça.
X_Xiuxiueig de mirades, carícies de suor, alenades de pell...
I_Intensament, tocant el cel amb la punteta dels dits.
S_Sacseig de somnis forjats, tres castells descarregats...

... els nostres batecs s'entremiren, s'enfilen i desfermen l'emoció!!

Comentaris

  • Quants sentiments...[Ofensiu]
    Pluja | 19-09-2005

    Jo he intentat moltes vegades plasmar el que es sent al descarregar un castell, però potser serà que és pq sóc grallera i que no ho visc de la mateixa manera que no m'ha sortit res que em fes el pes.

    Em quedo amb aquest vers:

    Intensament, tocant el cel amb la punteta dels dits.

    I es que és veritat! A vegades el cel és molt proper!

    De debó, felicitats per aquest versos!!

    PD: Em preguntaves de quina colla sóc oi? Jo estic amb els Marrecs de Salt.

  • Alexis!!![Ofensiu]

    Alexis, aquesta és la sorpresa que tenia per a tu... em vas dir que t'havia de demostrar que les catalanes som millors que les cubanes... doncs aquí ho tens!!
    Les cubanes mai t'escriurien aquests versos... que només tenen sentit si del cor són nascuts en català per a enfilar-se ben endins del teu cor i fer-te somriure amb els ulls plens de guspires d'entusiasme!!

    Quan se't buidi el sac, avisa!! Te l'ompliré encantada!!

    Ens veiem!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: