Vestida de fada

Un relat de: La Princesa Mononoke

T'he somiat aquesta nit,
t'he somiat des del meu llit,
vestida de fada m'has fet presa,
m'has pessigat el cor per sorpresa!

Hem pujat a un núvol groc,
hem omplert el cel de colors,
li hem pintat bigoti a la lluna,
hem nedat enmig del bosc,
hem begut licor de flors
i hem tocat les estrelles, una a una.

Agafades de la mà
hem passat la nit somiant...

Sentir-te parlar, respirar, bategar
m'ha omplert l'esperit de vida,
sentir-te tocar, mirar, abraçar,
m'ha omplert el cos d'energia.

Agafades de la mà
hem passat la nit somiant...
... i aquesta nit també t'estaré esperant!!

Comentaris

  • Senzillesa càlida.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 25-10-2012 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt llegir el teu poema. Com provoca sensacions càlides de records de somnis de joventut, fins i tot d'infantesa (fades i pintar bigotis a la lluna) i amors innocents.

    Un bonic poema, felicitats.

  • Màgia[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 20-07-2005

    magia i ritme en una estructura senzilla pero clara i amb força... Un poema molt macoi que ens evoca, contes de fades, olors i colors... molt bé.

  • poema màgic...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-07-2005 | Valoració: 10

    de fada... amb ritme innocent, musical, ple de llum i fantasia... ben cuidat i aconseguit, produeix relax i harmonia...
    ummm... les fades...
    jo en conec una que s'alimenta de fulles grosses i verdes i menja fruits grocs i peixos de color plata, però vomita neu... i si s'ho proposa és capaç de llegir els llavis a un ninot de neu...
    una abraçadaaaa!!!!!
    i gràcies pel teu comentari tan guapo sobre el meu tema "monòleg menstrual".