Sense temps...

Un relat de: La Princesa Mononoke

Encara puc tocar el cel, intensament, amb la punteta dels dits... però de res em serveix si no puc escriure-ho...
...el món laboral em té esclavitzada, explotada,
i em roba tot el temps per llegir,
tot el temps per escriure...
el meu "tal com raja" es mor... desapareix...

...lluito, vull desfer-me d'aquestes cadenes!!!
Vull tornar a tenir la meva llibertat,
vull tornar a llegir i escriure relats en català...

...lluito encara...

...i lluitaré, per poder tornar a somiar amb vosaltres...

Comentaris

  • he passat[Ofensiu]
    jaumesb | 29-05-2006 | Valoració: 10

    passat pel que passes
    hi ha un final