123 cops... damunt la teva pell

Un relat de: La Princesa Mononoke

He escrit 123 cops
el teu nom en un paper,
potser per sentir-te més a prop,
potser per a fer passar millor el temps.

He escrit 123 mots
que em recorden el que ets,
potser per marxar d'aquest lloc,
potser per escapar-me d'aquestes parets.

Els segons, ara, passen somrients,
les hores tenen un gust impacient,
eufòric, el meu cor, batega valent,
sap que aviat esdevindrà vallenc.

He decidit que faré aquest gran pas...
vindré a viure a la ciutat dels castells...
per escriure 123 cops el teu nom..
... cada dia... damunt la teva pell...

Comentaris

  • Amunt les veles i sempre endavant, capità!!!![Ofensiu]

    Tot i que amb un somriure, no he pogut evitar que els meus ulls s'omplissin de llàgrimes en llegir les teves paraules...
    ... et recordes com vai presentar-te l'altre dia als meus amics de Valls? ...com a una de les persones que més m'estimo... perquè són molts els moments que he compartit amb tu, i tingues clar que encara ens en queden molts més!!!
    Gràcies a tu res del que m'envolta a la terra dels molins reials se m'esborrarà del cor, i sempre estaré a punt per encendre una carretilla per festa major, o per fer un tast de vins per la Candelera.
    Capità, no dubtis q ets al capdavant de la meva tripulació, amunt les veles i sempre endavant!!
    Gràcies per tot, ets el més gran!!!

    Ah! Ens veiem per Sant Fèlix, i q no et faci por veure'm amb la camisa de la Colla Vella, vine a buscar-me, eh!

  • Sempre endavant princesa![Ofensiu]
    Capità Harlock | 07-08-2005

    Escriu aquest nom els cops que calguin per sentir-te feliç, plena de joia. Fes el gran pas, aquest gran, segura de tu mateixa i regalant un somriure a la vida, sabent que allà, a la terra dels calçots i dels castells, t'espera l'inici el teu nou viatge... el viatge que tu has triat, en el qual també has seleccionat la teva tripulació, la més desitjada, aquella que t'hi acompanyarà en la cerca del teu destí. Espero que tot i estar lluny, jo de moment hem quedo a terra ferma, comptis amb mi per a les tasques de a bord del gran vaixell, i que per qualsevol cosa em vinguis a buscar a la vila dels molins reials i t'acompanyi a conèixer els nous indrets de la teva vida. Escriu 123 cops el que calgui per sentir-te feliç, però deixa un darrer, el 124, per recordar-te de l'olor de la pólvora del Camell, del racó i el tast de vins de la Candelera, del Cau -i en certa manera també de l'Agrupa-, del ball de Carnestoltes, de les nits de cap d'any i de Sant Joan, i d'alguna vigília de reis, de les estones a la facultat i a la biblioteca, de les nits de concerts i de la companyia de viatges en autobús...... si això ho recordes, el teu vaixell, sempre tindrà un aturada a la vall baixa del Llobregat, per refrescar el que un dia va ser la teva llar, sense nostàlgia.... sempre amb un somriure! Sempre endavant!