Cercador
El gust del vent
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
El gust del vent, al vespre,
Recorda a pins i terra centenària,
Immenses extensions de solitud
Al firmament de l'exili d'un bosc.
Compassiva roba interior
Sota la falda de la muntanya,
Es corba, amistós, el Puigmal,
Mentre els ocells fan sobretaula.
Converses xiuxiuejades amb la brisa,
Pessigolles enmig de flores i faunes,
Les hores, xafogoses, fan la migdiada
Sota l'ombra de l'arbre del temps.
Un ocell vola amb el desconcert
D'un turista perdut a l'urbs del cel,
Mentre els núvols s'amunteguen, obstinats,
Com un embús d'intencions de pluja.
Esquitxen el bosc finestres
Com ulls fantasmagòrics de la natura,
Impregnen amb punts de llum la fronda,
Insolents, observadors, com òlibes.
Grills que s'expliquen secrets,
Incansables oradors, apassionats,
Lluny de diaris i revistes,
De televisors i rellotges, i de converses més buides.
Intento aprendre la cançó
Que de matinada canten les roques,
Però dins el meu cap, el soroll urbà
Devora la música silenciosa amb la seva cridòria.
Comentaris
-
Sr.Yagüe[Ofensiu]Gemma34 | 29-10-2005
Em va dir personalment que no en sabia de fer poesia. Quina modèstia la seva! Jo no la puc evaluar, jo sí que no en sé! però sí li puc dir que aquesta poesia m'ha agradat molt.
M'ha transportat fins a la muntanya, he sentit el cant dels ocells, i fins i tot, he sentit l'olor del vent a terra humida.
El seguiré llegint.
Gemma34 -
Amb curiositat[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 10-09-2004
l'he llegit. Alguna cosa sobre el vent tinc escrita, i el títol m'ha cridat de seguida l'atenció.
Veig que les vacances a muntanya et van inspirar profundament. T'han servit de marc a uns quants poemes, àdhuc per a la fotografia.
M'ha agradat especialment aquesta estrofa:
Converses xiuxiuejades amb la brisa,
Pessigolles enmig de flores i faunes,
Les hores, xafogoses, fan la migdiada
Sota l'ombra de l'arbre del temps.
És preciós l'últim vers.
Continua saborejant el vent ;-)
-
EL REGUST QUE EM QUEDA, ARA[Ofensiu]Marc Freixas | 31-08-2004 | Valoració: 10
És :
el teu talent de sempre,
vingut dels Pirineus;
concretament des del Puigmal, en el poema,
que ara, amb la tranquil·litat del vespre-nit,
assaboreixo dolçament mentre llegeixo.
FELICITATS UN COP MÉS,
I A ESCRIURE I NO PARAR MAI!!!!!!
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775983 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44