El destí s'ha burlat de mi

Parlant del rei de Roma…! Només cal que parlis d'algú perquè aquest aparegui del no-res, en el moment menys oportú. Ara bé, ja et pots passar tota la tarda parlant d'en Gerard Piqué, en Johny Depp o en Robert Pattinson que no els veuràs al tombar la cantonada. En canvi, pots estar sola, asseguda en un banc, gaudint dels rajos primerencs d'una primavera a punt d'esclatar, pensant en aquella persona que t'ha fet tant mal amb la seva indiferència i… sorpresa! Apareix al teu davant, i tu quedes amb cara de peix perquè no estaves ni de bon tros preparada per trobar-te'l. Els ulls se t'omplen de llàgrimes degut a la ràbia que sents i et quedes allà plantada mentre ell passa com si formessis part del mobiliari.

I és aleshores quan et promets que això no et passarà mai més, quan decideixes que no permetràs que ell et trobi de nou amb la guàrdia abaixada… i torna a passar-te per davant i et sents més idiota que abans, si això és possible. Ets conscient de què dónes massa importància al que pugui pensar de tu, perquè és evident que ni tan sols t'ha vist i, si per casualitat s'ha adonat de la teva presència, ha fet com si no existissis. Supòs que si li dónes tantes voltes a tot plegat és perquè encara tens l'esperança de significar alguna cosa per ell, de despertar-li un mínim sentiment. Però les seves faccions agraciades no han demostrat cap canvi visible quan t'ha passat a mig metre.

"El destí s'ha burlat de mi", penses. Perquè fa pocs dies ho hauries donat tot per trobar-te'l en aquestes mateixes circumstàncies, i segurament no t'hauria caigut tan malament que t'hagués ignorat. Però no, l'havies de veure en un moment de feblesa tan manifesta. Sí, senyor Destí, aquest ha estat un cop baix. I ha arribat el moment de canviar. És més fàcil dir-ho que fer-ho, ho sé, ho saps, però diuen que la millor defensa és un bon atac. Què com atacaràs? Pagant amb la mateixa moneda: indiferència amb indiferència, orgull amb orgull. I potser, amb una mica de sort, tu també et creuràs aquesta farsa, i arribarà un dia que podràs deixar de pensar-lo, d'anhelar-lo… d'estimar-lo.