El color de les parets. O no tinc gust.

Les parets son blanques. O això pensava. Però, de fet no. Els últims pisos que he vist, d'amics que han marxat de casa o de gent que ha fet obres demostren precisament el contrari. Les parets no son blanques. És més, si l'enquesta es fes en pisos d'estudiants diríem que les parets es cobreixen amb unes teles rotllo indú, o pòsters robats de les parades d'autobús o senyals de trànsit.

El fet és que pintar-te les parets de blanc ja no es porta. I ho notes en seguida. Quan ensenyes el pis a algú, sempre et pregunta de quin color pintaràs les paret. I davant el teu no ho sé, blanques suposo; la resposta immediata és nooo, blanc no, aquí et quedaria bé un tal, amb uns tocs de qual... (recomanació que sempre es basa, no en el que quedaria bé en el pis sinó en el seu color preferit). No Anna, no pintaré una paret de color festuc, no ester, el rosa no; i el taronja... m'ho pensaré.

Un cop entenem que si pintes les parets blanques estaràs fent una aberració a la par amb el bloc de pisos de diagonal amb marina que té dibuixats balcons i persones en tota la façana llisa; comprens que potser un toc de color sí li donaria un rotllo divertit al menjador. Però no és tant fàcil. Vaig agafar la patonera de la feina i quasi em dona un infart. Tants colors hi ha?! I com pretenien els meus pares que tragués bones notes a dibuix d'EGB? Si a l'estoig de colors que em van comprar només n'hi havia 12!!! Certament, acabem de localitzar l'origen de la meva manca de gust. Si em costa saber si una samarreta combina amb uns pantalons, com volen que decideixi entre tots els colors d'una pantonera per posar a les parets de casa meva. Si aquests no els puc borrar! No és tant fàcil. Haver-me comprat un estoig Carandache d'aquells de dos pisos com els que duia l'Albert Ferrer! Llavors no en tindria de problemes!

Un cop fets els retrets pertinents als culpables de la meva limitació i acceptant la meva incapacitat per resoldre el problema sol, toca buscar un conseller. En primera opció, la meva cosina Sònia, el bagatge fet persona i capaç de convertir en macos i fashionettis objectes trobats a les escombraries. Llàstima que es trobi en aquests moments a Ramallah i no pugui agafar el 55 per venir-me a veure. La segona opció, se mare, la Loles; quan un dia la vaig veure a Menorca amb un vestit blau mar (altrament conegut com turquesa), combinat amb unes arracades, bolso i sandàlies del mateix color per anar a la platja; i un cop allà, portava el bikini turquesa amb una ploma que s'havia posat ella del mateix color i estenia una tovallola també turquesa... aquell dia vaig entendre qui havia de decidir per mi el color de les parets del meu pis.

I ja està. En el fons és senzill. Ara ja tinc decidit el color. Els pots comprats. Els "rodillos". Els recipients de plàstic per mesclar. L'escala... I ara, quina mandra fa pintar... Ufff, em sembla que ho deixaré per més endavant!

19 d'agost de 2006