Els imprevistos. O mai plou a gust de tothom.

Quan fas els càlculs mentals (els més evolucionats o capquadrats els fan amb excel) de les despeses d'emancipar-te mai tens en compte els possibles infortunis de la natura o de la teva patositat, altrament coneguts com imprevistos. Bufff, només porto quinze dies i ja odio aquesta paraula.

Pagues X d'hipoteca, l'aigua i la llum, comptes uns quants més per menjar, una mica per sortir de nit, una mica per roba i els teus càlculs quadren amb el teu sou. Saps que aniràs justet però quadra. I la il·lusió que et fa marxar farà la resta. Fins aquí tots d'acord. Però què pots fer quan un dia de pluja torrencial comença a entrar aigua per la cuina? Aquí no hi ha il·lusió que ho aturi. Només brega eixugant i rapidesa fregant, tot esperant que deixi de ploure i que l'aigua no arribi al parquet del menjador.

Un cop passada la mala experiència recordes les partides destinades a imprevistos que aplicaves a l'assignatura de comptabilitat quan estudiaves Economia. Imprescindibles. Sembla que tant estudiar no t'ha servit de res. No has après res, diria l'avi Paco! El fet és que comences a no veure l'emancipació com un camí de roses en el que no pot passar res dolent. En el que tot quadra. En el que tot està en equilibri. Com un model Keynesià.

Entens perquè la gent estalvia. I perquè quan tu deies a casa "perquè no ens canviem el cotxe si ja té 12 anys?", la resposta era ara no podem. Entens perquè quan hi havia goteres a Planès sempre tenien diners per arreglar-les. I perquè mai vas tenir bambes de 10.000 peles. Ni calia. Però és clar, tu ets fill del moment en el que has nascut. I això anirà sempre amb tu. No ho pots evitar. I demà et compraràs un videojoc de 65 euros i unes bambes de 105. I al posar-te al llit, resaràs perquè no plogui més.

22 d'agost de 2006