Els amics. O els millors animals de càrrega.

D'entrada, tots els amics volen ajudar-te en el trasllat. Traginar el sofà, fer una cervesa, xerrar de lo que follaràs en el pis sent solter... És molt maco convidar a tres amics de l'escola a decidir el color de les parets, o fer-li una sorpresa a aquella noia que sempre t'ha agradat i ensenyar-li el pis per entendrir-la. El que no és tant fàcil, almenys per a mi, és invitar als companys de feina a 5 hores d'autèntic infern.

Fer el trasllat vol dir quedar a les 5 de la tarda amb roba vella, baixar la rentadora per les escales, no sé perquè però mai cap a l'ascensor; posar-la al cotxe i tornar a pujar a buscar la taula del menjador. Vigila que és de vidre i només faltaria que ara la trenquéssim amb el que ha costat! Ràpid, que el cotxe està en un "vado" i encara falten coses. Tenir-ho preparat tot en caixes ajuda, sobretot com a excusa per atraure amics: "serà un moment, ho tinc tot preparat en caixes". Queda molt bé.

Mentre una primera comitiva ja va cap al teu pis, els altres es queden a baixar la nevera. Quin moment. Tres nois suats col·lapsant les escales durant 10 minuts i saludant a les veïnes que, espantades pel soroll, surten al replà en barnús. Cada cop a la paret et recorda el que has pagat per cada objecte però és clar, no pots dir gaire cosa, recorda que son amics teus i, el més important, estan treballant de gratis.

Quan els convides a sopar uns entrepans a les 10 de la nit, i tot suats beveu unes cerveses mig fredes asseguts al terra del teu pis, no pots més que fer-te pesat repetint-los moltes gràcies. Portes temps rajant de les hores que fas a la feina i el poc que et paguen i tu acabes de fer el mateix. 5 hores de feina de 4 nois joves en plenes facultats t'han costat 23,5€ euros entre els entrepans, shawarmes i birres al paqui... lamentable. Això sí, heu viscut un moment inoblidable. Irrepetible. Per sort, pensaran tots.

En els últims dies he enganyat a un company de la facultat i a un amic seu a pujar a Collbató a buscar un sofà. Amb la mala sort que un accident a la A2 ens ha fet estar més d'una hora aturats a 37 graus i sense aire condicionat. 4 hores: 6 birres. Al meu germà a portar el sofà cap a Barcelona. 3 hores: 0 birres (la família és un gran invent). I a un altre company de facultat a desmuntar un llit. 2 hores: 1 birra.

Conclusió primera: sort que els pisos estan cars, sinó tots els joves tindrien 1 pis però 0 amics per compartir-lo.

Conclusió segona: amics de nois en vies d'emancipació, sindiqueu-vos.

1 d'agost de 2006