Les taques al parquet. O la nova prova del mocador.

A casa un mai veu el sofà tacat. Ni el vidres bruts. Ni el llit desfet. Hi ha diferents teories al respecte però la més acceptada és la del vel de l'ull. Aquesta diu que ser fill i noi a casa dels pares et desenvolupa un vel especial que fa que, malgrat tots els altres i en especial la mare, veuen aquests fets, tu no. Segurament es deu a l'alimentació. O a l'acumulació de lleganyes. Vindria a ser un himen. Que es trenca just el dia que passes la primera nit a la teva pròpia casa. Alguns potser els costa una mica més però segur que amb els primer jocs emancipatius ja s'esguinça. Al trencar-se, un estarà capacitat per adonar-se d'aquests fets.

Alguns sectors més conservadors estan començant a implantar una nova prova del mocador. És molt senzilla. Les noies, abans de fer el pas definitiu i comprometre's amb un noi, realitzen aquest ritual davant de tota la seva família. S'organitza un sopar amb pares, avis i tiets segons per part de mare; i en un moment determinat, la cap de família de la noia agafa un mocador i el posa a l'ull del noi davant de tots. Si surten llàgrimes, és que aquest "himen" ja s'ha trencat i la noia sap que el seu pretendent és dels bons. La família del noi respirarà tranquil·la i la mare del noi rebrà el reconeixement de tots. Has educat bé el teu fill. La noia i la seva família tindran la garantia que el noi és capaç d'identificar taques a les cortines o veure la pols darrera la nevera.

En els casos que la prova surt negativa, l'ofensa familiar és tal que la única sortida que té el noi per algun dia poder optar a estar amb una altra noia és marxar a uns internats emancipatius, també coneguts com Erasmus. Moltes mares, anticipant-se i per evitar que el cognom de la família sigui tacat per sempre més, apunten als seus fills a Erasmus així que entren a la universitat. El responsable de relacions internacionals de la UB, Jesús Fernàndez, em comentava un dia que els dilluns són una bogeria, "tot és ple de mares histèriques que volen enviar el seu fill el més lluny possible i com més temps millor". "Recorda les cues pels campus d'estiu de la Generalitat". "Els dimarts, tot son nois joves, desesperats perquè anul·li la sol·licitud". "Semblen deportats camí de Mathausen". "Al final però, entenen que és pel bé de tots, i que s'han de sacrificar".

En el meu cas no vaig marxar a Erasmus, però ara ja estic tranquil. Sé que se m'ha trencat el vel de l'ull. Ahir, vaig veure una mica de greix darrera la rentadora. I ho vaig fregar. Ja estic preparat. Ja sóc dels bons. I em preocupa. No sé si és pitjor el remei o la malaltia. Ja sóc com me mare.

24 d'agost de 2006