Dos

Un relat de: rnbonet


Amb mans tremoloses
de bancs i lectures;
amb música i cant
i amb tecles de piano.

Amb mà contra mà
passejant els anys
per camins estrets
serem tots dos un.

Amb la pedra al llac
que tremola l'aigua
i ens retorna els somnis.

Amb estanys, cadires,
amb llibres i flors
passaran els anys
pel nostre camí:
el camí d'amants.

Comentaris

  • Molt i molt maco ![Ofensiu]
    Annalls | 27-02-2015 | Valoració: 10

    Per no copiar la paraula preciós !! Tendre, dolç i amoròs !! M'alegra haver-lo llegit, i el relat del foc també.


    Anna

  • Preciós!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-02-2015

    Dues persones que s'estimen sempre, malgrat el pas dels anys, és una de les millors coses que ens ofereix la vida.
    Una abraçada, amic Ramón.

  • Dos en un[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-02-2015 | Valoració: 10

    El dos de dues persones en una de sola que no està sola sinó acompanyada de dues mans, dues cames multiplicades per dos, quatre. Un poemàs, cent per cent musical i amb una mètrica precisa de cinc en cinc. Ara resultarà que l'amor és una qüestió de matemàtiques! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

253 Relats

1526 Comentaris

266339 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!