Cercador
Donar
Un relat de: droceraDoneu-me aire i podré respirar.
Doneu-me son i podré somniar.
Doneu-me un riu i podré nedar.
Doneu-me eines i podré treballar.
Doneu-me cultura i podré pensar.
Doneu-me un enemic i podré lluitar.
Doneu-me llibres i podré llegir.
Doneu-me ploma i podré escriure.
Doneu-me poder i podré matar.
Doneu-me sentiments i podré perdonar.
Doneu-me diners i podré comprar.
Doneu-me manya i podré vendre.
Doneu-me sabates i podré caminar.
Doneu-me sostre i podré descansar.
Doneu-me un cavall i podré galopar.
Doneu-me un ase i podré llaurar.
Doneu-me una terra i la podré respectar.
Doneu-me una llengua i la podré estimar.
Doneu-me un martell i podré destruir.
Doneu-me mans i podré construir.
Doneu-me llibertat i podré dubtar.
Doneu-me saber i podré escollir.
Doneu-me llavors i podré plantar.
Doneu-me foc i podré cremar.
Doneu-me salut i podré emmalaltir.
Doneu-me esperança i podré seguir.
Doneu-me dolor i podré sofrir.
Doneu-me memòria i podré oblidar.
Doneu-me fills i podré estimar.
Doneu-me egoisme i podré donar.
Doneu-me vida i podré morir.
Però preneu-me quelcom, i us mataré.
Comentaris
-
Sorpresa![Ofensiu]Unaquimera | 18-10-2006 | Valoració: 10
Un poema sorprenent. Bons contrastos, jocs de llums i d'ombres, de sinònims i contraris, de paral·lelismes i encreuaments.
Has fet malabarismes amb les paraules i has aconseguit un bon resultat. Tot i la reitaració, no resulta gens pesat el text, que es llegeix amb plaer.
Només un parell de línees em xoquen:
"Doneu-me egoisme i podré donar."
"Però preneu-me quelcom, i us mataré."
La primera, per què sembla precisament l'antítesi del mateix concepte.
La segona, per què la vida i els altres ens van prenent tantes coses... tantes... mentre nosaltres no matem ni destruïm per aquest motiu.
Un final interessant, doncs.
Tindré de llegir més coses teves, em sembla. Tornaré un altre dia!
Entre tant, rep una abraçada ben donada amb molt d'afecte,
Unaquimera
l´Autor
61 Relats
91 Comentaris
78498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
***Avui renego dels dies en què em queixava de viure sense pena ni glòria -diu aquell qui està trist.
***
Inspirat en nanorelats, el conte més curt del món:
"For sale: baby shoes, never worn"
de Ernest Hemingway.
***
d:
Últims relats de l'autor
- La fama
- He estat
- Quan comptàvem fins a vint
- La liquiditat de les paraules
- L'home que bevia aigua com si fos whisky
- Tingues la bondat de venir amb mi
- El mon s'ha tornat boig -almenys per un instant
- Inacabat
- La fi del món
- Tu
- Rossinyol
- El somni que Hitler va explicar a Gandhi
- Arrels o rellotges?
- Resposta a una carta als Reis Mags
- Què és la llibertat? Del mite a la realitat