Cercador
dona i geni... en estat pur
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
ella
ensenyant-me la pell suau
per entremig dels pits
ell
treu la llengua
assaborint com sempre la bellesa...
desitjant les matemàtiques d'un cos en estat pur
per ell, en ella
i en tots nosaltres
sorgeix la màgia
de l'impacte científic i estètic
més agosarat que mai han vist els meus ulls
he dit!!!
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]toteamat | 31-03-2010
Ostres Marc!,
he llegit el comentari que has deixat a un dels meus poemes.
Moltes gràcies, m'afalagues.
A mi el teu estil també m'es moolt familiar.
No sóc molt amiga de comentar l'estil ni la forma de la poesia, molt menys el significat... Tant sols allò que a mi em transmet..
He escollit aquesta perquè em transmet molt (ara tinc dibuixat un somriure) i m'agrada (ara he eixamplat el somriure) i continuaré llegint les coses que et queden per dir (ara els ulls acompanyen el somriure)...
Fins aviat,
Montse -
llamp! comenta:[Ofensiu]llamp! | 30-03-2010
Simplicitat de formes, busques la síntesi de la foto en paraules: "desitjant les matemàtiques d'un cos en estat pur". Amb aquesta frase ens resumeixes la teva visió de la foto. Ens recordes l'impacte científic i estètic de la foto. Un poema realista que ens mostra la veritable foto que es mostrava en el Repte!
-
Hola Marc[Ofensiu]llamp! | 28-03-2010
Quan vegis aquest comentari, vull que sàpigues que el "post" de les votacions està penjat i ja el pots votar en aquest enllaç. Com que no he trobat el teu mail, t'aviso via comentari...
Més endavant et deixaré un breu comentari a aquest poema (ara no, pq cal votar primer). Tens temps de votar fins demà, dilluns a les 22h.
Sort i Reptes!
El jutge de l'RPV 122: llamp!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872920 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.