Diàleg interior

- Sempre teniu, vos, el mateix estil, un monòleg interior del qual mai no en sortiu. Vull que feu una conversa real, no que ens l'expliqueu!, va dir-me el cap de l'escola d'escriptura creativa per a monologuistes recalcitrants.

- Però què és una conversa real: un joc de despropòsits seguit d’un altre de més gran? Vaig respondre.

- Aquí no en volem de sermons o discursos rondinaires, volem que ens digueu allò que us surt directament del pensament sense filtre, amic! Tal com raja!

- Diàlegs tals com: “com esteu? Bé, molt bé, i vos?”

- Home!, per alguna o altra cosa cal començar!

- No m’agraden les converses - vaig prosseguir -,…es comença per un costat i mica en mica et despulles, verbalment! - Ja m’ho deien que no parlava si no era per "sentar cátedra", com nostre senyor! En concret em deien: “Filòsof del collons".

- I per això us van castigar a dos cursos seguits en l'escola d’Escriptura creativa?

Per això i perquè m’agradava la professora pel-roja, també, i m'ho vaig fer venir bé. (És que les pèl-roges em trastornen, tu!, diria en diàleg però m’ho callo per educació i no fer enrojoli cap pèl-roja - no pell-roja que és un altre concepte!)

- I com ho vau saber que aquí hi havia una pel-roja?

- Bé, passejant, passejant, encuriosit, havia vist el taller i per allà trastejava la susdita pèl-roja. S’assemblava enormement a la de la llibreria Urriza del carrer Major de Lleida, sap! ...Quins moments! Cada dimecres tarda, quan sortíem de passeig que ens donaven els benèvols capellans (tot s’ha de reconèixer) em girava tot passant i la veia despatxant just en front de la òptica on, quan se'm trencaven les ulleres de pasta al pati, havia d’acudir, amb permís dels capellans, es clar, que no sabien (o potser també!) de la existència de la dependen …

- Ja me n'he anat un altre cop al maleït monòleg interior. Au!, apa!, adéu-siau! i bon dia tingueu conversadors.