Desintoxicació

És impossible agradar a tothom de la mateixa manera!
No estic d'acord amb en Roascarch -tot i que entenc que, tal com ell ho planteja, tampoc estaria malament- amb lo de que caldria parlar d'antecedents familiars, etc. La veritat és que jo prefereixo la manera directa i minimalista -que no reduccionista -i vinga a embolicar la troca amb parauletes torracollons! :D-, que has escollit: el paralelisme amb l'ex-fumador és més crua i efectiva. Per a mi, allargant-ho amb tots aquests detalls biogràfics i demés, la gràcia de l'assumpte correria el perill de fer-se massa formularia ("ah, mira, és clar, és com el fumador que ara mira malament als ex-fumadors i... collons, a veure quan acabarà aquest el relat que m'estic impacientant si la cosa només va d'això!", etc)
Coincideixo amb ell en que a mi també m'ha grinyolat la paraula "mueca" però imagino que tots ens entenem llegint-la, per tant, fes-me callar.
Pel demés, un relat tan concís i perfecte com els altres de caràcterístiques similars que has publicat a RC.
Moltes gràcies.


Florenci

de casa amb fulls de diaris ben atapaïts de lletra, i d'escriure's poemes al palmell de la mà amb un boli qualsevol per no deixar de veure alguna cosa escrita.
; )

Són els relats que m'agraden. Aquells que juguen amb el llenguatge, que espremen a fons la llimona del lèxic. Has fet un retrat molt precís de les addiccions. En el fons, totes les addiccions són iguals. Hi ha un periode de desintoxicació en el qual tenim un "mono" que ni El planeta dels simis.
Es pot escriure sobre qualsevol cosa, si es fa bé, com és en el teu cas.
Bona nit, Siset!

Un relat molt original, amb una bona introduccio i un bon final, però amb un parell de detalls millorables:

- Quan es parla dels precedents familiars, s'haurien de donar exemples amb nom i cognoms i la seva subseguent penitencia

"com el seu tiet Manel, que va esser enxampat als lavabos de la perruqueria de la seva amant mirant-se les instruccions d'un de les aspirines per pal.liar la sindrome d'abstinencia..."

- Quan comença la destruccio de la seva personalitat de lector, trobo a faltar, altre cop, noms i cognoms.

"va agafar el seu exemplar signat del diccionari erotic de Jose Luis Coll i va anar trencant totes les pagines mentre les cendres de l'autobiografia de Carrasco i Formiguera s'amuntegaven a la llar de foc..."

- Finalment, tot i que "mueca " es legal, no deixa de ser una castellanitzacio que "xirria" dins el marc cent per cent catala on desenvolupes el relat.

Sense altre particular, rebi una cordial salutacio

Roarscach (tinc els accents demanats, pero encara no han arribat)

Ai, aquet Mateu que em recorda els ex-fumadors !
Aquet relat és una bona faula de qui sent passió per la lectura i se'n vol sortir sigui com sigui. Amb una narració curta expliques tot el procés de deshabituació del "prota" fins que aconsegueix el seu objectiu.
La proclama de l'esposa ben trobada. És una expressió molt catalana que al relat hi encaixa bé.
El "precedent" qui seria ? Don Quixot?
Com sempre, curt i concís.
Salut !