Fires

Un relat de: Siset Devesa
La mama m’ha posat l’abric nou, el de color blau marí, aquell gorro de la borla i m’ha ben embolicat amb la bufanda de llana. Els tius vindran a buscar-nos d’aquí a cinc minuts i marxarem cap a la Devesa, sota aquells arbres tan alts. Fa molta fred, a Girona per Fires i de seguida serà fosc. Diu que em deixaran fer dos viatge als cavallets: jo vull pujar a la moto de policia i al camió de bombers. A l’avió no, que es veu que l’any passat m’hi vaig adormir i em van fer una foto que han ensenyat a totes les amistats i tothom se’n reia molt. I al tren de la bruixa encara menys, que em fa pànic. Aquest any hi ha una nòria molt i molt alta i el làtigo va més de pressa que mai. I unes parades de tiro que, si encertes la diana, d’una aixeta en surt un raig de moscatell però jo encara no en puc beure. I un laberint de parets de vidre d’on sembla que la gent no en pugui sortir mai més i em fa angúnia. Hi ha tres parades on diu que hi tenen “La mujer araña” i totes són úniques al món. La padrina em firarà una joguina: m’agradaria poder tenir aquell dos-cavalls furgoneta que he vist.

No sé com deu funcionar això del circ on diuen que anirem. M’han dit que és com un envelat molt gran i hi surten pallassos, acròbates, trapezistes i un domador de lleons armat amb un fuet i un revòlver; i que ens ho passarem molt bé i riurem molt. Ho he vist a l’anunci que van venir a enganxar-nos al vidre de la porta de la botiga, al costat d’un altre que anunciava “Teatro Lido” i hi sortien fotos de tot de noies ensenyant les cuixes i el melic i adornades amb plomalls de color rosa.

Jo ja estic molt cansat de tant caminar Devesa amunt i Devesa avall, amb les sabates tan plenes de pols que ja no es veu ni de quin color són, d’arrossegar els peus per la grava coberta de fulles de plàtan. El papa m’ha d’agafar en braços i, recolzant el cap a la seva espatlla, sento que els ulls se’m tanquen. Aquest any no m’adormiré enfilat a l’avió dels cavallets: ho faré a coll del papa. Abans de perdre el món de vista, sento que diuen que serà millor que deixem el circ per quan sigui més gran.

Comentaris

  • Sense fires[Ofensiu]
    nuriagau | 17-06-2011

    Un text amb una veu narradora molt especial: la d’un infant que ens va relatant la història des del seu peculiar punt de vista.

    Combina allò que li han dit, amb allò que ha vist, amb... allò que passa realment.

    Ens seguim llegint,

    Núria

l´Autor

Siset Devesa

53 Relats

193 Comentaris

66175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"Dins es món que m'he inventat tot se mou a total realitat."

Multicinemes (Antònia Font)