Interiors

L’esclat de la bombolla immobiliària va fer-li l’efecte d’una caiguda del cavall camí de Damasc. Comprengué la buidor dels anys passats, viscuts entre plànols, escriptures de compra-venda, plusvàlues i taxes del registre de la propietat i s’adonà de la importància de gaudir d’una vida interior plena i rica. Decidí submergir-se en una etapa mística, d’una religiositat sense precedents. Anava a la recerca íntima d’una reactivació personal i d’un creixement vital reparadors.

Passava hores, dies, setmanes, a la cacera d’idees i valors que dotessin de contingut la seva existència i li fornissin la vida espiritual d’elements de bon gruix. Com que costava trobar una tendència definitiva que li acabés de fer el pes, espigolava d’ací i d’allà –com qui es fa un vestit a mida- i adoptava de cada corrent allò que més l’omplia. Si en el fons –aproximadament- totes les creences donaven voltes sobre un mateix eix, era en les formes on l’amalgama es feia més visible i la superposició de preceptes i litúrgies formava una barrija-barreja poc comprensible. Podia passar llargues temporades discernint sobre el dharma i el karma amb un rosari budista a la butxaca mentre seguia amb rigor una novena al Nen Jesús de Praga. Deixà de consumir alcohols i botifarres –i tota menja que no fos halal- i els dissabtes solia il•luminar la saleta d’estar amb un canelobre de set braços .

Fa un temps que no en sé res però sembla que els negocis han viscut certa revifalla i ja hi torna a tenir el peu al coll. Es veu que les creences han passat a una posició de tercera o quarta fila i que la sola concessió que fa a aquella vida interior -plena i rica- és un consum exhaustiu i impenitent de llibres d’autoajuda.