Cercador
Desig
Un relat de: bombetadellumEl desig és un apaivagat llençol
que encén el llit de cendres grises
i aleshores, muda en cremants brases
el nostre cor ennegrit de dol.
Mossega la dalla del desig l'amor
-la dalla llunada teixida de mort-.
A mos rodó rosega la teua dolçor.
S'olora brisa d'olivera, d'hort.
El desig és una flama
despentinada en ones daurades,
d'aroma de llenya,
vestida d'ardors sobtades.
El desig són dos tolls d'aigua,
tacats del carmí d'herbes fresques.
És un paratge habitat d'ègloga
si totalment salvatge, em despulles.
que encén el llit de cendres grises
i aleshores, muda en cremants brases
el nostre cor ennegrit de dol.
Mossega la dalla del desig l'amor
-la dalla llunada teixida de mort-.
A mos rodó rosega la teua dolçor.
S'olora brisa d'olivera, d'hort.
El desig és una flama
despentinada en ones daurades,
d'aroma de llenya,
vestida d'ardors sobtades.
El desig són dos tolls d'aigua,
tacats del carmí d'herbes fresques.
És un paratge habitat d'ègloga
si totalment salvatge, em despulles.
l´Autor
25 Relats
57 Comentaris
19831 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Quant a mi...Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.
Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.
Miquel Martí i Pol
Últims relats de l'autor
- El que em dic pel meu 22'e aniversari a Londres
- Mare llengua
- Arrelosa
- Vora la mar, dues ens incompatibles
- #SenseSenyal
- Habitant l'horitzó
- #PrimaveraValenciana
- D'estes falles...
- Breus dèries diàries
- Women's Revolution
- Lluna llunera
- La llum del meu amor
- " Jo vull anar envers tu a l'encontre "
- IV crits, ben necessaris
- X grapats de versos