Decadència

Com un ferro que es rovella,
com la pols que cau a terra,
com un vaixell enrocat;
el temps passa.

Mirant enrera,
què ens queda?
Què ens queda
del que vam ser?

I allà en la distància
un molí s'alça valent:
persistència, decadència,
el vent bufa rabent.

De sa Pobla n'és símbol,
inevitable relació,
creàrem el nostre món
càlid, lluent, de ficció.

Silencis, ombres, foscor,
el temps passa...