De cara al mar

però ara em trobava davant del mar en una platja solitària i oblidava les meves quimeres i somnis d'escalador i muntanyenc, i el mar em convidava cada vegada més, la seva suau remor d'onades que es difuminaven a la platja, era una tendra invitació a banyar-se abastament. Vaig deixar les meves reticències i després de treure'm tota la roba i acaronar amb el peu esquerra la fredor de l'aigua no costà gaire decidir-me, i fent un saltiró àgil, em vaig capbussar en la immensitat del mar.
Mare de Déu quin fred, quina fredor més verda foscant, anava pensant mentre el meu cos s'allargassava i tremolava després del splash! i semblava que mai no sortiria de dins d'aquella mar freda però, malgrat tot , encisadora,on tots els colors del verd i del blau es barrejaven i s'entrellucaven al fons d'una foscor misteriosa.
-AAAGGHFF! Finalment puc agafar aire, però alerta que ve una altra onada, bé tranquil, no passa res, la saltaré, sí i ooopp! veus ha estat fàcil, mmmn. quin plaer capbussar-se en una platja solitària.
-Escolti, sí, vostè, eeeiii, que em sent, eeeeiii em sent? Sí, vostè que em podria fer un favor, si acosti's, digué ella , estirada d'esquena i alçant i girant el cap per fer-se escoltar, ai , tinc un problema greu, si miri, digué, quan ja havia sortit de l'aigua i em mirava aquell bombonet, allí estirat davant meu, que només portava les calcetes del bikini i que em demanava educadament si li podia posar crema a l'espatlla.
- Quina sol.litud, veritat, em digué, mentre m'allargava un flascó de crema solar, sap què sempre vinc ara a la platja i és el primer dia que no està plena de gom a gom...sí molt bé, així per l'espatlla i el coll també, molt bé ho fa molt bé,
ara l'esquena suaument, quan més suaument ho faci millor per a la penetració epidèrmica, ohh! molt bé...sap s'ha d'anar en compte am el sol, sí el canvi climàtic, el forat de la capa ,sí molt bé , no es cansarà pas , oi, bé si no li fa res , les cuixes també.
Començava a suar, suar de valent mentre anava acaronant amb la mà plena de crema, bé de fet només un rajolí, i d'on hauria sortit aquesta bellesa, pensava, no seria un miratge i se'm fondria de les mans mentre suament les passava per
les cames, la part de darrera, prop, molt a prop de la galta esquerra del cul, rodó i tens, i la meva mà tremolosa volia descobrir, somniava endinsar-se per un cau de molsa obert al vent ,només protegit per una estreta i sedosa cinta que li separava una galta de l'altra, mentre les meves mans , que feien bona feina, dolçament seguien el seu camí pels bessons, els talons i els peus d'aquella jove desvergonyida que es girà de cop i em digué si em feia alguna cosa fer-li el mateix massatge, però ara per davant.
No m'hi podia negar, els seus ullets , verdosos com la mar i sobretot la seva mirada penetrant, com si em conegués de tota la vida o com si fos un desconegut que l'excitava només mirant-me als ulls, m'ho tornà a repetir amb els seus llavis sensuals i esponjosos que somreien després sota un nassarró tan ben fet com mai no n'havia vist altre. Em vaig agenollar al seu costat, mentre la mar rugia amb onades gairebé gegantines com els seus joves i tendres pits que es tornaren tensos i durs quan amb la crema, hi passava la mà per la vora, sense gosar acostar-me al botonet erèctil de la sina; la meva voluntat era forta i les meves mans no es deixaven endur fàcilment pel desig provocador d'aquell cos tornejat pels déus.
-Escolti, et puc tractar de tu?, ara ja ens coneixem una mica oi? feu , mentre amb l'altra mà li posava crema al coll.
-Sí, de fet pensava el mateix, li vaig dir mentre li mirava aquella barbeta tan ben feta i el seu coll tan suau i llarg com el d'una ballarina de ballet clàssic.
-Saps què, em digué mentre la seva mà aturava la meva quan era sota el seu pit. Si no et sap greu continuarem demà a la mateixa hora, vine que també et posaré crema que estàs tot esblanqueït...a les sis tinc classe de llengua, em vull treure el nivell C, sí a la feina són molt exigents amb el català, és lògic, on som sinó?...
I amb aquell sinó, s'acomiadà de les meves mans i de la meva mirada, què hi podia fer un home com jo posant crema a una noia, quin valor tenia davant de la flama encesa de la llengua, qui li podia negar la seva raó. D'un moment a l'altre , vaig recordar que demà, tanmateix, havia de fer unes classes de català per a nouvinguts i per tant no ens podríem pas veure. Mai no hagués cregut que la nostra llengua ens separés per sempre.