Fe, la flor de la vida.

Un relat de: lledarat
Ja de petit es sentia atret pel misticisme. Quan descobrí que els reis eren els pares, va ser de la mà dels amics; es podria dir que fou l’últim en adonar-se'n. Si escoltava una història de terror amb fantasmes, es passava setmanes creient que en sortiria un a cada cantonada. Per això, quan el seu cos es debilità i la pell empal·ladir, ningú s'estrenyà de la seva decisió de prendre flors de Bach per curar la dolència.

Estava tan convençut de l'eficàcia del remei que de seguida notà millora. La cara recuperà el to rosat i la vitalitat l'acompanyà en les seves caminades a l'alba.
Corria el 1936 i ni la mort de Bach ni el començament de la guerra feren minvar el seu bon estat. Fins aquell any en que el partit del govern, aconsellat per científics de renom que havien realitzat tota mena de proves científiques a les cures alternatives, decidiren prohibir-ne l'ús. Ell sempre havia sigut un home de bé, així que molt al seu pesar deixà de consumir els elixirs.

Al cap de dos mesos l'enterraren. Decoraren la làpida amb flors i una inscripció que deia "Deixar de creure va ser la seva perdició".

Comentaris

  • Missatge i gràcia[Ofensiu]
    Vicent Terol | 25-03-2018

    Un relat amb missatge (o no!). El poder de la fe. Molts medicaments "alternatius" curen com ho fan les visites a Lourdes. Digues-li fe o autosuggestió. Un text ben trobat i escrit amb gràcia.

  • M'agrada molt el teu relat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-03-2018 | Valoració: 9

    Es un relat molt inspirador.

    Realment és un relat que fa pensar en el valor de la fe i de les creences. A vegades és millor creure que tenir, a vegades.

    La vida demana obediència i disciplina i, al no ser mai del tot segur l'èxit, calen creences i reforços morals. Un d'ells pot ser la filosofia i els seus valors morals.

    T'animo a seguir endavant. Salut!

  • Fe o realitat?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2018 | Valoració: 10

    És fe el que s'ha de tenir per creure amb les flors de Bach o és una realitat fefaent? Jo, com a antic quiromassatgista, crec en les dues vessants d'aquestes flors. És un relat magnífic, descriptiu d'una realitat no gaire coneguda i que reflecteix molt bé la fe del protagonista en el misticisme.
    I pel que fa al meu relat , he fet un experiment de segones i terceres persones juntes, sent la tercera persona el narrador i la segona la veu dels funcionaris de la presó. Tots comparteixen un espai petit i per aìxò els he volgut barrejar. I les rodetes de la muntanya fan referència a allò de que la fe mou muntanyes. espero que aquestes explicacions t'hagin ajudat, no sé si me n'he sortit gaire bé.
    Una forta abraçada!

    Aleix

  • Fe en les flors[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-03-2018

    Fe en les flors, en la humanitat... En alguna cosa hem de creure.
    Gràcies pel comentari al meu relat, Lledarat! Fins a la propera Virtut.

  • La fe de les flors[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-03-2018

    El teu relat parla de la fe de les flors i jo, en el meu, de la fe de les llenties ("Resant llenties"). Quina gràcia, he, he, he!

    Molta sort!


    Marta

  • Jo ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 21-03-2018 | Valoració: 10

    ... veig més el final com una imposició catòlica.


    S.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-03-2018 | Valoració: 10

    M ha agradat molt el teu relat. Era questio de fe, si senyor

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

lledarat

4 Relats

19 Comentaris

1071 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82