La raó de la meva vida

Un relat de: lledarat
Apartats de les mirades, en un llit de sentiments, s'aguantaren els ulls entrellaçant l'ànima, amb la complicitat del secret.

-Ho he fet bé?

-Perfecte. No ho podies haver fet millor.

-Només he seguit les teves indicacions- digué esbossant un entristit somriure.

-No estiguis trist, algun dia ens tornarem a veure.

-Et trobaré a faltar- contestà amb veu tremolosa. Va notar que els ulls se li negaven i empassà saliva retenint les llàgrimes; havien pactat no fer-ne un drama.

-Jo també -digué ella amb tendresa; les últimes paraules abans d'adormir-se.

Exterioritzà el dolor fins treure'n l'última gota i tot seguit començà a pensar en el futur que l'aguardava, empresonat per la incomprensió d'una societat en decadència. Ho tenia decidit. Va treure l'altra xeringa i se la injectà, tot esperant vida més enllà de la mort; junts.

Comentaris

  • Un bon relat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-09-2018 | Valoració: 9

    Un bon relat, pel que crec haver entès, sobre l'amor impossible i fugisser. Quina pena, pobra parella. Que el record del seu amor, malgrat haver estat efímer, duri per molt de temps i sigui agradable.

    Ens veiem per Relats!!

  • A la vena[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2018 | Valoració: 10

    Un breu i punyent relat, on l'esperança cal que sigui més esperançadora que mai. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-04-2018 | Valoració: 10

    Un relat tragic pero molt ben trenat. m´agrada

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

lledarat

4 Relats

20 Comentaris

1405 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75