La raó de la meva vida

Un relat de: lledarat
Apartats de les mirades, en un llit de sentiments, s'aguantaren els ulls entrellaçant l'ànima, amb la complicitat del secret.

-Ho he fet bé?

-Perfecte. No ho podies haver fet millor.

-Només he seguit les teves indicacions- digué esbossant un entristit somriure.

-No estiguis trist, algun dia ens tornarem a veure.

-Et trobaré a faltar- contestà amb veu tremolosa. Va notar que els ulls se li negaven i empassà saliva retenint les llàgrimes; havien pactat no fer-ne un drama.

-Jo també -digué ella amb tendresa; les últimes paraules abans d'adormir-se.

Exterioritzà el dolor fins treure'n l'última gota i tot seguit començà a pensar en el futur que l'aguardava, empresonat per la incomprensió d'una societat en decadència. Ho tenia decidit. Va treure l'altra xeringa i se la injectà, tot esperant vida més enllà de la mort; junts.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

lledarat

4 Relats

19 Comentaris

1064 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82