Crim de matinada

CRIM DE MATINADA
Rafael Pescador

Eduard Giralt, metge forense i pèrit criminalista es trobava llegint plàcidament, quan a darrera hora de la nit rebré una trucada telefònica, la d'en Josep Gómez, cap d'unitat judicial dels mossos d'esquadra. Suposà que es tractava d'algun crim i voldria que l'acompanyés a l'escenari del succés, cosa molt freqüent en una ciutat tan gran com Barcelona. L'Eduard feia molt de temps que col·laborava amb el departament de la policia autonòmica catalana. Havia contribuït a resoldre molts casos i amb el cap de policia després de molts anys havien fet una gran amistat, tant professional com personal.
Encara no havia anat al llit malgrat aquella hora de la matinada, i després d'haver parlat amb el seu amic va interrompre la seva lectura, acabar el té que estava prenent per vestir-se i sortir. Eren quasi les tres de la matinada i aquell mes de desembre a la ciutat feia bastant fred. Va agafar l'abric i el barret d'hivern de color gris, a joc amb la seva indumentària.
Eduard, un home de més de seixanta anys estava molt ben conservat, amb cabell canós i un cos tirant a prim però encara fort i àgil. Vivia sol, havia enviudat feia deu anys i no tenia descendència. El seu temps el dedicava exclusivament a les seves activitats d'investigació i aclariments de crims, les classes de criminologia que donava a la Universitat, i a l'escriptura. L'única filla que va tenir va morir al cap de cinc anys per una meningitis encefàlica.
Amb l'ascensor va baixar al soterrani on guardava el seu cotxe, un vell Peugeot 206 de color negre per anar a trobar-se amb el cap de la policia al lloc de l'escena del crim. Els carrers de la ciutat a aquelles hores estaven deserts, les copes dels arbres es movien al compàs del ritme del fort vent, les branques, nues de fulles.
En poc més de vint minuts arribar a la zona on l'esperaven, en el carrer hi havia un tram acordonat. Gómez en veure'l li va fer un senyal perquè s'apropés. Un agent va saludar-lo al mateix temps que li obria pas al lloc on es trobava un cadàver en posició decúbit supí. El cap de la policia va donar la mà a Eduard mentre li feia unes explicacions sobre el fet recent descobert.
Efectivament, la trucada del seu amic policia era per un homicidi. Giralt va examinar la víctima; mort per punyalades es tractava d'un home d'uns trenta anys, de raça caucàsica, cabell castany, alt i amb complexió atlètica. La mort, amb tota probabilitat, s'havia produït al voltant de les dues de la matinada, a jutjar pel rigor mortis i la temperatura del cos. L'autòpsia ho confirmaria.
La policia científica ja estava inspeccionant i cercant mostres que poguessin servir de proves per l'esclariment dels fets i la interrogació als veïns d'arreu. Tres ferides indicaven que l'assassinat havia sigut causat per apunyalament amb un gavinet de cuina bastant gran. L'aixecament del cadàver seria un cop el jutge ho autoritzés i a primera hora de l'endemà l'autòpsia, on Giralt acostumava a ser present per donar la seva opinió.
En uns dies arribà l'informe de patologia forense i els d'histologia. El mort era de nacionalitat espanyola, nascut a Barcelona i de 32 anys. Analista informàtic formava part de la plantilla tècnica d'una important empresa. Miquel Font, així s'anomenava la víctima, des de feia un parell d'anys domiciliat a la ciutat, amb anterioritat va residir a Toledo. La causa de l'assassinat no va ser el robatori perquè en l'interior de la rova portava la cartera, amb diners en efectiu, un parell de targetes de crèdit i les claus del seu apartament. El que cridava l'atenció era que malgrat el fred que feia no portava posada rova d'abric. El cos es va trobar al carrer, sobre una vorera, davant una porteria. Això feia pensar que potser va sortir de forma precipitada d'algun pis proper i perseguit per l'homicida. L'autòpsia revelà un alt contingut d'alcohol i substàncies psicòtiques, com cànnabis i cocaïna.
Giralt va suggerir fer una recerca d'algun abric o parca i el gavinet causant de les ferides letals. Possiblement, hi havia hagut alguna baralla a l'interior d'un dels habitatges, la feina de camp de la policia ho intentaria esbrinar amb els interrogatoris als veïns. Examinarien tots els passamans de les escales més properes a l'escena del crim. En una van trobar les empremtes dels dits d'una parella de persones diferents. No va ser difícil conèixer el lloc on potser s'havia produït una baralla, ja que una veïna digué que al voltant de les dues de la nit sentí crits i corredisses per l'escala, i espantada, va mirar per l'espiell de la porta veient a un home jove que baixava corrent per l'escala perseguit per una parella, una de les persones era una veïna del 3r 1a que feia poc temps residia de lloguer al mateix immoble.
Amb tots aquests indicis seria possible aconseguir l'autorització del jutge instructor del cas par fer un registre amb l'esperança de trobar un abric i fins i tot el gavinet, com proves esclaridores.
L'interrogatori que es va fer a la jove reconeguda per la veïna, i a la segona persona identificada van ser contradictòries en el sentit de no coincidir en l'horari que van reunir-se a sopar en companyia de la víctima, invitada. La jove es deia Helena i les empremtes dels seus dits i les de l'acompanyant també van coincidir; eren d'un tal Albert Sindreu, company d'Helena i que segon declaracions seves, el motiu de la invitació a sopar era perquè havia de proposar-li una bona oferta de feina, ja que tenia intenció d'instal·lar-se per compte propi. Havien treballat junts un parell d'anys i ell pensava que Helena era la persona ideal par formar part de la nova empresa, i fins i tot, formar societat o alguna cosa més...
Va trobar-se molt aviat el gavinet i un abric del mort. La ràpida intervenció de la policia donà en poques hores resposta a tots els interrogants del succés.
Davant les evidencies Helena va confessar tot el succeït aquella fosca nit de desembre; que per la importància que tenia el sopar per l'oferta que Miquel Font li va anticipar que li volia fer ella va decidir invitar també al seu amant, perquè fossi testimoni de la conversa, molt important pel seu futur laboral. Però al Miquel li va caure molt malament la intervenció d'una altra persona, puix que portava unes amagades intencions de tipus sexuals, aquella dona li agradava molt i volia aprofitar aquella ocasió per poder intimidar amb la noia. Va explicar que durant el sopar, van beure molt alcohol i prendre substàncies psicotròpiques. Aprofitant que Sindreu va anar a la cuina per agafar una altra botella de vi, Miquel va aixecar-se per intentar fer un atrevit tocament, donant-se compte Miquel tot tornant de la cuina, això va provocar la baralla entre els dos homes, davant una situació tan desagradable i després d'intercanviar-se uns quants cops de punys Josep Sindreu decidí fugir d'aquella situació sortint del pis de forma precipitada. En Miquel amb un gavinet de cuina a la mà va córrer darrere d'ell, i baixant les escales clavà superficialment a una cama i, una vegada al carrer li va assestar una punyalada a l'esquena i una tercera al cor quan la víctima va caure d'espatlles a terra.
El cas es va donar per tancat i el criminal va ser condemnat a quinze anys per considerar-se com un homicidi i no un assassinat per no haver hagut premeditació. La dona va ser absolta.
Un cop acabada la condemna aquella parella no es van tornar a veure mai més.
Dependent de segons en quines circumstàncies una persona es pot veure embolicada pot sortir l'agressivitat amagada que la majoria dels éssers humans portem a dins. Només falta un detonant. Una gota que vessi el vas, o una forta provocació.
Eduard Giralt va seguir la seva dedicació a la docència universitària i en morir el seu amic Josep Gómez, el cap de la policia dels mossos d'esquadra, ja no va intervenir mai més en altres crims. Un cop jubilat va anar a viure a les illes Canàries, per descansar i dedicar-se a llegir i escriure unes novel·les, policíaques.