Cercador

Llista categories

CORRENTS CAP AL MAR

Un relat de: Fidel

El riu et du corrents concloents
empès per una estranya raó de seny.
La poesia també et du dolls d'aigua
vers enigmàtics saltants de somnis.
Com el riu, la poesia no atén a raons d'estat,
i fuges corrents per mirar dempeus i de front el mar.
El mar, sense desficis verticals,
una estranya forma d'estimar.
I tu atenent estores horitzontals,
baixes al mar per tal d'estimar,
bram viu sense raons frontals
que la puguin fer estimbar.

Et veig nedant cap a horitzons de plata.

Comentaris

Afegir comentari

Quina il·lu![Ofensiu]
Cargolsalalluna | 16-02-2010
He passat per aquí a rel del comentari que m'has fet. Fa just un dia o dos em vaig llegir el poema "Sóc Vertical", però perquè tocava. El tinc de capçalera. La Plath és brutal. Tens el recull que du el mateix títol? Té un poema sobre la maternitat d'unes deu pàgines i fet a tres veus que filpes. Abraçades, Fidel!

Salisalut!
Ei, xicon![Ofensiu]
rnbonet | 01-09-2009
Per mi, quasi mai ha estat 'el mar', sinó 'la mar'. Un femení de mare, acollidora o no... Una esperança retrobada, una sirena capciosa... Un blau, verd, gris...amb horitzó llunyà. I m'encanta tot l'any -excepte a l'estiu, ben clar!, quan tota està 'interior, de terra 'inundada' de gent de terra estranya.

Salut i rebolica!

l´Autor

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

37948 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits

Biografia:

Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >