Cercador
Comunicació no verbal
Un relat de: Sergi Yagüe GarciaEt respiro,
I em bec de tu la vida
A cada cop de maluc.
Em respires
I acarones les galàxies
De mi endins de tu.
I em mires
Desitjant-me i condemnant-me,
Demanant de mi
Un instant
De líquid abandó...
I et miro jo,
Morint en vida,
Abandonant-me elèctric
I convuls,
Desfogat i eteri
Com un paper tòrrid
Que vola al sol,
Cremat per un foc
Paradisíac.
I em buido en tu,
Ple de goig
I de plaer roent,
Cremat i moll,
I molla, tu, em reps,
Cantant-me amb els ulls,
I demanant-me
El cor,
I jo et faig cor,
Amb una segona veu extasiada,
(d'amor i luxúria teixim aquesta
comunicació no verbal nostra,
cançó perenne de pells nues i
sexe incandescent)
Telepatia d'orgasme.
Els ulls se'ns fonen en paraula
I pensament,
En un moment,
Extàtics,
Solemnes i enigmàtics,
I acordem repetir,
Quan els mars hagin tornat
A asserenar-se,
I els nostres cors
Hagin trobat
El camí de tornada
A aquesta dimensió.
Comentaris
-
Un altre sense comentar?[Ofensiu]angie | 25-04-2006
Buff... quin poema, quantes imatges, quantes sensacions!
Em va encantar conèixer al poeta que darrerament havia descobert, no per atzar, sinó per consell...
Aquests versos en off :
"(d'amor i luxúria teixim aquesta
comunicació no verbal nostra,
cançó perenne de pells nues i
sexe incandescent)"
fabulosos, Sergi, se t'enreden en la lectura i enfilen la resta del poema, que acaba amb un suspir...
M'encanten les suggerents imatges de la poesia eròtica i la suavitat amb la que els versos llisquen.
angiepetons
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
776115 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44