COLORS CREMATS

Un relat de: brins

Per més que ho intenta, no aconsegueix trobar els colors que desitja! La pintura que espargeix per la paleta és de qualitat, però no li pot oferir cap to diàfan. Mescla amb desfici blaus cerulis amb blancs de plata, magentes amb grocs de cadmi... però totes les fusions li ofereixen besllums difuses.

Es pregunta, desanimat, si la causa d’aquest fracàs és l’edat, tem que el pas del temps li hagi fet perdre l’habilitat de poder plasmar en un llenç la sang d’una rosella silvestre, l’or d’un feix d’espigues seques o el carmí d’un regalim de cirerer; fins i tot escridassa els seus pinzells perquè creu que no l’ajuden prou, però tot és inútil, malgrat l’esforç, no aconsegueix les tonalitats límpides que voldria; la paleta tan sols li ofrena matisos cendrosos que el miren compadits…Decebut, torna a tapar els tubs que havia obert i surt de l'estudi. Ell sempre ha sabut que un artista no s’ha de limitar a copiar allò que té davant seu, sinó que ho ha d’interpretar, ha de saber afegir a les formes d’un paisatge natural tot allò que li dicti el cor, i és per això que es desespera, el seu cor tan sols parla d’enyor i de nostàlgia, és incapaç de resoldre cossos, formes o efectes de llum.

-------------------------------



Abans de netejar i guardar curosament els pinzells, però, es promet a si mateix que demà tornarà a obrir els tubs de pintura… ha recordat que un dia algú li va dir que la naturalesa posseeix una tendència lluminosa capaç de fer reviure el verd de les branques d’un bosc cremat…

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    ***********************************



    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “ARTS” que s’editarà a finals de 2019.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Vida i color[Ofensiu]
    llegiresviure | 30-01-2019

    Tant si el bosc cremat és a fora, com si és a dins nostre, hem de fer com el pintor del teu relat, provar-ho de nou al dia següent. Tard o d’hora el pinzell ens farà cas i el color tornarà. I en el cas de que no tornés, sempre podem treure alguna cosa de les cendres, mentre siguem aquí.
    Gràcies per un relat que fa reflexionar molt!

  • >Només...[Ofensiu]
    rnbonet | 23-01-2019

    ...una persona que pinta és capaç d'escriure un relat com aquest.
    A que sí?

    Salut i rebolica, companya!

  • Molt bo!![Ofensiu]
    Naiade | 23-01-2019 | Valoració: 10

    Com ja ens tens acostumats, he pogut gaudir d'aquest relat tan profund i descriptiu, que reflexa l'estat d'ànim del pintor, tan lligat als sentiments i successos de la vida.
    Cada nova etapa de la vida aporta canvis, però és ben cert el que dius al final, mai s'ha de deixar els tubs tancats, cal obrir-los cada dia i anar fent fins a copsar el desitjat.
    Ai, quin discurs que t'he fet.!!
    Petonets

  • Els estats d'ànim,,,[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-01-2019 | Valoració: 10

    Els estats d’ànim ajuden, i molt, a veure les coses de diferents maneres. Fa bé el pintor de desar els estris de treball... demà, demà serà un altre dia! I qui sap, potser les coses es veuran amb uns altres colors...
    —Joan—

  • Pilar[Ofensiu]
    joandemataro | 20-01-2019 | Valoració: 10

    quin plaer tornar a llegir un text teu. Com sempre utilitzes un vocabulari ric i just amb mestria per fer-nos reflexionar i enriquir-nos una mica més.
    Molts records i abraçades des de Mataró
    Joan

  • ELOGI DE LA TRISTESA[Ofensiu]
    kefas | 20-01-2019


    Els guanys produeixen alegries i les pèrdues, tristeses. La vida és un natural carrusel de guanys i pèrdues, d’alegries i tristeses que estem obligats a comprendre per poder-les admetre si no hi volem prendre mal.

    En el teu excel•lent relat, estudi d’una decepció, un pintor intenta expressar-se en contra dels dictats del seu cor. Aquest li indica que les formes de la natura que contemplen els seus ulls han d’estar tenyides d’enyor i nostàlgia i es desespera perquè aquestes són les tonalitats que aconsegueix. Cruel contradicció, potser perquè som víctimes d’una societat que entronitza l’alegria i endimonia la tristesa com si ambdues no fossin les dues cares d’una mateixa moneda, la vida, i que sense la una l’altra no existiria.

    En el procés creatiu la tristesa sempre ha estat més creativa que l’alegria. Potser perquè el tristesa motiva la recerca per sortir-ne i l’alegria, la complaença, per quedar’s-hi.

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-01-2019 | Valoració: 10

    Demá segur trobara el color. Per desgracia el any 2012 es va cremar la major part de la finca heretada dels avis, en alguns lloc si que reverdeja, ara no crec sigui mai mes la mateixa.
    Un gran relat Brins de veritat

  • El foc[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-01-2019

    Al juliol del 1994 es va produir un incendi devastador a la Vall del Tenes. Segurament tu també el recordaràs. Jo tinc gravada la data perquè just aquell mes feia trenta anys. Recordo que al cap d’uns dies, el meu germà em va dir si ho volia anar a veure. Vam seguir la carretera com si anéssim a Sant Miquel del Fai. En agafar el desviament des de Sant Feliu de Codines primer tot era normal, un dia d’estiu. I de mica en mica tot el paisatge es va anar ennegrint, els arbres van anar desapareixent, sort del cel blau perquè sinó hagués semblat una pel•lícula en blanc i negre. No passaven cotxes per la carretera, el meu germà es va apartar en una corba, va aturar el cotxe i vam baixar. De cop, l’escalfor que ho omplia tot, la pudor de cremat, que coïa al nas i, sobretot, el silenci. Silenci absolut perquè no hi havia branques d’arbres que remuguessin amb el vent, perquè no hi havia un sol ocell, res. I la muntanya banyada en cendres i uns forats a terra, per tot arreu, com si ho haguessin bombardejat. I li vaig preguntar al meu germà, que al meu costat ho mirava tot com jo, a punt de plorar: “Què son aquests forats?” I em va dir “és on hi havia les arrels”. I tots dos vam empassar saliva davant el que allò significava.
    Però, normalment, després del foc, queden arrels i torna la vida.
    El teu relat expressa magníficament la desolació després de que un foc ho ha arrasat tot i la voluntat de que torni a reviure. Ho interpreto de dues maneres. La, diguem-ne, real, sí, que el pintor vol fer reviure el paisatge cremat que té davant dels ulls. I com a metàfora del pas de la vida, quan arriba un punt en que és com si el foc ho hagués devastat tot i per molt que ho intentem ja no ens surten ni les barreges dels colors. Només ens queda provar-ho al dia següent, i a l’altre... Mentre no s’hagin cremat les arrels...
    Gràcies com sempre per tots aquests colors que hi poses, les descripcions precioses i, sobretot, els sentiments.

  • Segur [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-01-2019

    Segur que demà trobarà els colors que tan bellament descrius, Brins. Brillants, transparents, donaran nova vida al bosc cremat.

  • Malgrat tot, els colors[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2019 | Valoració: 10

    Malgrat l'estat de desànim del pintor, constato el gran domini dels colors, dels seus matisos . Potser no es trova en el seu millor moment, però els colors i tots els seus tons els té perfectament dibuixats al cervell. Això l'ajudarà. Una forta i acolorida abraçada, Pilar.

Valoració mitja: 10