Collage

Demano perdó als lectors i lectores que llegeixin el comentari -una mica sortit de mare- que vaig escriure ahir a la matinada, el trobareu sota d'aquest. No era més que una petita broma (l'angie ja sap de que va) però deixat anar d'aquesta manera, sense referències, pot semblar un comentari ofensiu. De manera que tot expressant el meu penediment us adreço a tots a un relat boníssim que l'angie va escriure anteriorment. Es diu "Una comunitat ben avinguda" i us asseguro que si el llegiu passareu una bona estona.

Angie, ara sí, ja està tot dit. Una abraçada.

Vols dir que et prova això de viure en aquella "comunitat ben avinguda"? A mi em sembla que pateixes massa per la roba que t'has de posar cada vegada que et conviden a sopar. Si total, ja ho saps com acabeu sempre... i mira, si molt em colles, tant hi fa el què et posis, però per l'amor de Déu! d'aquí a presentar-te "despullada i plena de suor"... De fet, ja ho saben els teus veïns que ets una xotra, una marrana i una mica guarrindonga; que et dediques a "llençar els texans i la samarreta blanca de cotó per la finestra" (prou vegades que s'han queixat els veïns "del segon pis"; i els del primer? No t'han dit mil vegades que "el pati farà olor de cervesa" si continues buidant-hi els gots que no et pots acabar? (perquè el tema de la cervesa... collons com el portes!!!); que tens la casa plena "d'aranyes de la pols" anant d'un cantó del sostre a l'altre i "coloms atipant-se" de les molles que hi ha al llit... si fins hi tot ja han "fent niu entre els penjadors"... i mira que els teus veïns són bona gent i et tracten sempre la mar de bé... No hi pots anar despullada. Els trauràs la il·lusió de l'hora "de les postres..." que no te'n recordes com va anar la última vegada? Si vols el meu parer, ni se t'acudeixi això de combinar "quadres escocesos amb les ratlles", i "molt menys el xeviot amb l'organdí" que això fa quica. Fes-me cas: una faldilleta plisada i una bruseta blanca. Això si que fa senyora i veuràs que mona estàs!

Potser m'he passat.

Una abraçada de rèptil abusant de la confiança.

que en aquest relat et surt com una doll el subconscient i deixes anar les teves frustracions, pors, somnis, desitjos i sentiments.

En primer lloc sembla que actualment no saps què posar-te... "Em quedarà bé? Se'm veurà massa panxulineta?"

S'entreveu que darrerament ens una mandra de nassus. T'estaries tot el dia estirada acaronant-te el petit turó que s'endevina. Els dubtes s'inflen....

Però no et costaria res anar a Escòcia a passar uns dies tranquils amb els que estimes, tot s'ha de dir.... a casar-te? això no ho tens del tot clar...

A veure si fem la bugada que se'ns està acumulant la roba bruta...!!!

Tens por a que et vegin despullada els del veïnat, sobre tot aquell que té un colomer... bé, això és normal...

Escolta, el primer signe del teu nom en xinès no és el mosso que s'està ventilant una birra a la barra del bar?

Molts smuaaaassss !!

M

...costa d'entendre. Després d'una segona lectura ho veig més clar. Jo ho interpreto a la meva manera: com si els somnis fos l'últim que ens queda quan ens trobem en la misèria.