Cita'm en un laberí

He fet una ullada per un forat...hehe...als teus relats i hi havia un cert aire que m'interessava, però les faltes (com aquest imperdonable laberí al títol!) i els problemes en la puntuació (en poesia!) m'han fet desistir de l'intent.
Vosaltres, els/les puetes heu de ser encara més rigurosos amb la forma que nosaltres els prosistes-escribans...però, en fi...si tens res en prosa et llegiré a veure què...

salut!

foster

parlar, mirar, xuclar, bullir... tot un seguit de sensacions que, tal com les vas desgranant, han de ser, per força, tot un plaer. Un ritme de versos trepidant i, alhora, assossegat, per arribar a poder transcriure, intensament, aquestes sensacions.

I el vers final és com la cirera que adorna tot bon pastís "cita'm en un laberint de sensacions". Un punt i final perfecte, ni li sobra ni li falta res.

M'ha agradat molt arribar a aquest laberint, amb la curiositat que m'han despertat les teves ganes boges de "dir, dir, dir..." avui al fòrum.

Ah! i per cert, jo també vaig poder contemplar la lluna plena abans d'ahir... efectivament, semblava que em mirava i em somreia...

Et reitero la meva felicitació per aquest poema. Excepte per dues petites errades (el 'laberí" del títol i 'invaeix' -que hauria de ser envaeix), és un poema extremadament sensual, sensualitat que en la meva opinió aconsegueixis gràcies a una tria molt afortunada de mots.

Una abraçada i a beure força aigua!

...amatori/eròtic d'ànima femenina, ben adobat amb imatges originals, i altres no tant.

Errors: sobretot, ortogràfics, comentçant pel títol, que serà, segurament "laberint". Després, "pla" no porta accent gràfic la "e" entre 'meditat'/'indecent" cal que siga una "i"; "atançar" seria 'atansar', etc...
I una certa 'submissió', que no acabe de comprendre...

Virtuts: força expressiva, ganes de viure i gaudir, inhibicions de qualsevol classe, vitalitat... Que tot junt, no és "moco de pavo", eh!

En resum, uns 'renglons curts' acceptables. I que conste que no sóc cap crític literari; i menys de 'puemes'! Sols dic sincerament el que m'ha semblat.
PS.- El responsable de tot el desgavell anterior, de veritat, és el 'Roars...'/Jordi, que m'hi ha conduit.
Salut i rebolica, xicona!

m'ha agradat molt.
T'he llegit gràcies a la recomanació d'en Roarscach (té tela, el nom, oi?)

noia, no se com t'ho fas, però m'encanten les teves poesies.

Roarscach