Envà

Un relat de: perunforat

enva

probablement és desconcert,
el de l'engruna dic,
el bocí esmicolat de pa sec d'algú
que es balanceja pel banc
a cada esbufec d'aire

i la indignació d'una burilla
enquadernada dins la llamborda de la plaça
plegada de cos i amb tuf de cigaló
vestida de pintallavis sec
d'una dona que es gasta els diners en escurabutxaques

de cara nord, no ho sé
m'agrada aguantar-me el cap amb la mà
em pesa, avui em sento cansada
i pensar en el que veig em distreu
com el joc de fer paraules amb les lletres de "font vella"

pulul·la a prop de la pota esquerra,
l'ampolla d'aigua dic,
"tona", "tella", "novella",
i em canso de pensar i segueixo mirant.
M'agrada l'olor que faig.

Comentaris

  • Leela | 29-09-2009

    M'agrada l'olor que fa el teu poema, l'olor de si mateixa, de quotidià, de l'aigua de cada dia i de descansar el cap sobre el braç.
    M'agrada perquè no busques res i només dius el que hi ha. Una dona, un dia, un banc, un petit descans en el dia a dia... sense buscar massa més enllà.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

284 Comentaris

94554 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/