Metamorfosi del dolor

Un relat de: perunforat

El cop ha escantellat el lateral del pont i el mànec solitari, latent de desconsol, dormiteja amb el palmell obert. Un pentagrama s'enlaira amb els crits dels motors, el fum de les clavegueres, la sortida dels nens de l'escola, la flaire d'oli de la xurreria i de tots els detalls latents d'una ciutat al mig d'hora punta. M'evaporo. Els vaixells enfonsats es deixen endur per la corrent d'un remolí, esqueixant la carn viva per on les proes i les popes s'aferren a fuetejades contundents i dutes per una marea de nits d'enyor. La gasa rosada de la faldilla està arrugada i les sabates segueixen molles. Guaito les ungles d'uns dits tremolosos, són puntes esmolades per les notes nascudes d'una harmonia inaudita. Sento el magma dels acords, improviso un gemec insonor desafinant els tons, empassant el gemec de dolor que m'entumeix la mirada que parpelleja al compàs. És el regust d'una última besada i el recorregut d'una gola que s'enfonsa dins l'estómac. És l'essència de tot l'intangible sintetitzat en un filharmònic cruixit de passió fet d'un do menor i el reguitzell d'una lletra que mor per la boca d'una última nota. L'ànima sobreviu als naufragis i fibla el seu cos al motlle d'un amor propi que s'arrapa com una gota fosa pel sol sobre la pell. Flirtejo sobre una imatge en blanc i negre, talment com si les notes em duguessin en un món gris sensual on el blanc colpeix les cantonades i el negre fusiona les carns. Un balanceig dolç em fa l'amor lentament escopint sobre una basarda esmicolada dins la tassa d'un cafè amb llet. Un agredolç supura, eixamplant-me els pulmons ebris de lletres i notes, contant-me històries d'amors que sobreviuen a la tessitura nua del llenguatge dels meus sentiments.
I em sento dir fluixet: ballo amb els ulls tancats, sobre un fons incolor, inholor. Ballo sense moure la pell. Ballo per fer del dolor un somriure sense cosir i una imatge bella per recordar. Ballo...

Comentaris

  • quanta bellesa[Ofensiu]
    josep fornells | 17-10-2009

    Vaig tenir la sort d'anar al concert de Leonard Cohen, impresionant,quanta bellesa i quanta música...
    com en les teves paraules.
    M'ha agradat.

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Hannah | 14-10-2009 | Valoració: 10

    Hola guapa!
    M'ha agradat moltíssim. Colors, olors, sensacions, notes, ball...

    Paraules que fan sentir.

    Felicitats!

    Hannah.

  • M'ha impressionat...[Ofensiu]
    Naiade | 14-10-2009 | Valoració: 10

    ...aquesta riquesa de mots i sensacions que fa viure el teu relat.
    L'he tingut que llegir i rellegir més lentament per captar-ne l'essència.
    Et felicito és magnífic.

    Una forta abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

285 Comentaris

80941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/