oda d'una tonyina

Oh, la sort que tinc de ser un peix blau i l'honor de ser immortal
Ser d'aquí em protegeix d'acompanyar una samfaina o un escabetx
Qui voldria uns budells recargolats d'un profilàctic naufragat?

Oh, magnífic estany d'aigua cristal·lina,
D' essències d'oli per polir les escates i que s'enganxa a la pell
És fantàstic el carburant i té gust com de whisky amargant

Oh, l'olor tant visceral que em fa passar el mal,
I l'escuma bruna per fer banys turcs a plena lluna,
el tap d'un bon vi i el repic de la merda per poder-la sentir

Oh, quin gran mercat, comerç de productes de qualitat
de garlandes reixades, vidres esmicolats i plàstics estampats
I una gran varietat de productes químics per la higiene i seguretat

M'és igual ser sardina, tauró, eriçó o peix daurat
Si és en aquest edèn pudent, ple d'escòria latent
Fent conxorxa aprofitada amb els humans d'occident