Un conte qualsevol

Un relat de: perunforat

Un conte qualsevol

Sembla un paratge de quan no hi havia fums, gegants tocant al cel i tetrabriks sota les copes dels arbres. Com un imatge postissa, sobreposada a la realitat, com un escenari fet amb paper de seda. Però fa olor i la pluja ha deixat fang i rius i gotes per tot arreu. De lluny el relleu ressegueix la silueta del terreny, racons verd poma, de groc incendiat i esquitxos d'un taronja rosat. Un ventall policromat que et permet pessigar el turó que hi ha just al davant amb les puntes dels dits.
La petita fageda s'amaga rera aquest munt de pedra vermellosa. A partir d'aquí només existeix això, un cercle atapeït de faigs. Solament els corbs s'atansen a rastrejar l'aliment fent senyals de fum, però cap ull els veu. Així que un món aliè a qualsevol altre viu verge.
Els faigs són grans i molt robustos fan una ombra fresca, humida i teixida de fulles ovades que arrebossen l'aire. Les obagues transpiren l'oxigen de llum càlida, blanca i cega que s'esberla per les trencadisses d'ales que giravolten esvalotades . Els ocells canten a totes hores, volen amb la temeritat joiosa d'un infant i dormen a deshores entre les branques.
És el què es veu si mires amunt, un sostre apedaçat d'esqueixos i bigues de fusta on la dansa de les fulles, al tossir del vent, es dibuixa i desdibuixa com fent onades sobre un riu blau, com si fossin peixos seguint la corrent. Faigs,

A sota, si mires avall, tot sembla quiet però tot es mou. Hi ha una corrua inesgotable de petits animals. El terra és cobert de pellons per sadollar les petites bestioles que s'amunteguen amb l'ira d'un carnívor afamat. El terreny abrupte endureix la vida quotidiana, construir un laberint subterrani resulta una exploració a vida o mort entre tants que busquen i regiren el sotabosc. Els caus s'arraconen entre el verd esgrogueït de les fulles, al ras hi dormen els valents de closca dura i els nius s'enlairen més amunt dels que a pota, en principi, no hi poden arribar.

Tot i haver-ne molts resten ben avinguts. No ha de ser fàcil conviure entre tantes espècies tan diferents entre elles.
N'hi ha que volen, d'altres que caminen, salten, neden, s'arrosseguen o s'arronsen. De negres, ratllats, de vellut, amb el cap gros, sense cames, esquifits i lletjos. Uns es mengen als altres, qui té més sort fuig i el més despistat poques vegades sobreviu. Però tots saben que hi han de ser. No hi ha cap rei, com el que diuen que hi ha a la selva, però l'òliba es desperta de nit i en dies de pluja: dormen, s'amaguen o es mullen. Són interessats, estrafolaris, bons amants, intuïtius, primaris i sincers.
És un col.lectiu múltiple i racial; construït sense vots i mancat d'esperit totalitari. Lluny de la globalització, del mercat exterior, de lleis i diaris locals. Fuig dels intercanvis, fusions, borses i transports internacional. Més aviat seria com un conjunt de molts grups sense afició ni devoció, un anar fent com es pot amb l'educació bàsica que recull un repàs per la història de Ròmul i Rem i de com moure's per l'entorn sense trepitjar ni ser trepitjat.

Amunt o avall tots tenen algun tret en comú, segurament perquè viuen en un mateix lloc, uns més nòmades, altres més sedentari, uns més de llum ,altres més d'ombra, mutants, violents i desapercebuts fins i tot d'ells mateixos.
Em faria por ser com són, no crec que pogués tornar d'on vinc.

Comentaris

  • La llei del bosc (no, de la selva)[Ofensiu]
    nuriagau | 28-03-2010 | Valoració: 10

    Ens has descrit, amb una prosa plena de poesia, la vida de les bestioles del bosc deteriorat per la imprudència de l'ésser humà. Ens has denunciat, amb un llenguatge irònic, aquesta degradació del medi ambient produïda pels homes.

    Un conte entranyable, perunforat, enhorabona!

    Núria

  • Molt ben descrit[Ofensiu]
    Grocdefoc | 20-12-2009

    Benvolguda, gràcies en primer lloc per haver-te adonat de les principals coses importants en el meu escrit "Anar coix". I en segon, vull dir-te que contínuament descobreixo petites i grans meravelles i el teu "Un conte qualsevol" m'ha fet pensar en aquestes meravelles que tenim encara a l'abast i que amb una mirada i un sentiment profund com els teus, pots arribar a descriure a la perfecció i segons les teves percepcions, ecosistemes que ens envolten , i , a més, a insinuar-nos d'on venin, qui érem... Un tema que també a mi m'atrau literàriament parlant. De totes maneres, et diré que haver estat una sirena en temps remots, m'ha servit per escriure sobre el mar, detalls que mai no he vist... Ens seguim llegint.... i.... Bones Festes!

  • Quin gran paratge[Ofensiu]
    eRIc | 20-12-2009 | Valoració: 10

    Buf, molt b! quina gran descripció. Has detallat un paratge amb tot els seus elements, d'una forma que introdueix al lector ben bè allà dins. Sincerament, m'ha semblat que escrius molt bè. Felicitats, i salut! :)

  • Caramb! Quina bona observació de la [Ofensiu]
    Romy Ros | 05-11-2009 | Valoració: 10

    natura, m'ha semblat que estava al mig del bosc gaudint dels seus arbres, el seu oxígen, el seu cel tapat, l'ambient humid i sobretot, m'ha pensat que trepitjava un munt d'infinits bitxets voladors i terrestres! Enhorabona!

  • I de debò dic...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-10-2009

    ...que 'Un conte qualsevol', de l'amiga "'perunforat'" no és qualsevol conte.
    El que afirme, ratifique i testifique a vint-i-huit/vuit d'octubre de l'any zero nou -amb un vint davant-.

    Salut i rebolica!

    PS. Tutto marxa?

  • ...carai![Ofensiu]
    jos monts | 21-10-2009 | Valoració: 10

    Bona observadora deus de ser, si reflexes la natura tal com esmenes.
    Et felicito.

  • Així m'agrada![Ofensiu]
    Cirerot | 19-10-2009

    ... que cap malparit el pugui mutilar!
    Em sap greu, però ja vas veure que no hi cabia... :(


Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

285 Comentaris

79271 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/