Apologia a la caritat

Un relat de: perunforat

imatges incorpòries m'eixuguen l'atenció
sospito luxúria impermeable
des d'on l'home corromput simula perplexitat
viu sedentari, d'esma, acumulant esperit
assumit, desvalgut, debilitat
fràgil com l'ombra a l'ocàs d'un clarobscur
i jo, més mortal que etern
de postura erigida i orientada al nord
sóc almoina d'un instant
succedani decadent, entre reixes i rauxes
sobre els braços dels segles
i dels segles, amén

Comentaris

  • La caritat...[Ofensiu]
    rnbonet | 10-11-2011

    ...d'altri?

    Ai, xicona, que m'he perdut en la tirallonga de mots, expressions, 'contubernis' i sintagmes... (segurament estic agafant la grip -asiàtica? africana? polinèsia?...-)

    Au! Bona vesprada! Salut i rebolica!

  • aquest el tens dos cops!![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-05-2010

    Una cataracta de paraules que s'endevinen crítiques i diàfanes, "almoina d'un instant". Molt afinat suggeriment, rítmic estil, agradable i captivador, cap-tenidor també.

    En fi, m'ha agradat.

    Ens veiem aviat!

    Ferran

  • Ànima caritativa[Ofensiu]
    llamp! | 07-05-2010

    Caram, perun!

    La teva apologia a la caritat no es queda curta. Jo crec que has buscat un títol i has dit: a veure què surt... O potser has creat el text i has dit: a veure com el titulo. En tot cas, m'agrada el joc de paraules.

    Salut i poesia, amiga!



    Centellejant!




Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

285 Comentaris

80941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/