CACERA

Un relat de: Josep Ventura
Feia dies que anava inspeccionant els rastres que m’interessaven en un sorral del camí prop d’un biot mig sec i d’unes roques que sobreeixien d’un esquei de gresa.

A la sorra es dibuixava una línea fent ziga-zaga com si algú hagués arrossegat una corda i, a prop, unes marques de petjades minúscules travessaven la pols del camí també en direcció al bosc.

M’enfilo al marge i m’assec en el pla d’una roca des d’on veig tot el tros que m’interessa, comprovo que tot estigui a punt per disparar i omplin-me de paciència, espero a l’aguait.

El sol comença a escalfar, de tant en tant una glopada d’aire mou les fulles de les alzines, una cigala a començat el seu xerric a les branques d’un pi proper i el cant del Cucut es barreja amb els sorolls del bosc.

Després d’unes hores, quan les gotes de suor em cremaven el coll i ja donava el matí per perdut, de sobte el crit d’un Gaig m’ha posat els sentits alerta, davant meu el sotabosc es mou a cops violents i el soroll de les fulles
presagia una lluita a mort com jo esperava.

M’afanyo a apuntar al costat d’una soca de bruc, un dels possibles llocs que podria sortir la meva presa, de cop i volta es fa el silenci, extremo l’atenció, està escoltant el perill, es decideix, i en un girar d’ulls es planta al mig del camí, i gira el seu cap viu com un llamp a un costat i altre i, aixecant-lo, em mira amb sorpresa, en aquest moment, disparo.

Ha estat un dia de cacera profitós, la mostela i la serp que estirava agafada amb unes dents com agulles per darrera el cap, m’han donat una foto estupenda.



















Comentaris

  • molt bé[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 05-05-2011

    bon relat i ben situat, el Montseny et té ben lligat i ens el descrius sense parlar-ne, però ara m'he quedat amb les ganes de saber si la foto es teva i la podem veure, o sols és ficció i ja tinc prou amb la imatge que tu ens has ofert tan rebé literàriament.

    Una abraçada.

    F.

  • gràcies josep per...[Ofensiu]
    joandemataro | 05-05-2011 | Valoració: 10

    comentar-me, per visitar el meu blog i pel teu contacte tan amable
    fins ben aviat
    una abraçada
    joan

  • un relat amb un llenguatge treballat i [Ofensiu]
    joandemataro | 04-05-2011 | Valoració: 10

    un final fantàstic i inesperat. Et felicito de debò pep.

    Per cert no sé si ja ho he fet però et convido a llegir, si et ve de gust és clar, l'últim poema que he penjat al meu nouvingut blog, que tot just comença a caminar. El blog es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.

    El nou poema : TÈBIA PRIMAVERA

    Espero que t’agradi
    Una abraçada ben gran
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95114 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com