Beu ocell

Un rajolí d’aigua surt de la font,
i l’ocell se’l mira cap amunt,
la molsa creix ben a la vora,
la granota s’amaga sota el riu.

Beu ocell, que la granota és bona,
no tinguis por del seu color,
això sí, allunyat de l’home
que et contamina l’aigua
i et seca els rius, sense saber,
que el cicle és tancat, aquí a la terra,
i tard o d’hora esdevindrà
que s’haurà d’empassar el seu propi verí.

I morirà, i no s’ho explicarà,
I tu el miraràs, i riuràs,
La felicitat t’envairà,
i sobre les tombes ballaràs.