Cercador
Avalanch : ets música... també ets poesia
Un relat de: Marc FreixasAra
paro el temps mentre la música m'acompanya.
Tot és silenci,
tret de la melodia que escolto.
La música no em deixa sol,
i jo la protegeixo...
ara que el temps està aturat.
I primer ho faig a "los poetas han muerto",
després a "el hijo pródigo",
i encara més tard a "las ruinas del Edén"...
i torno a començar.
"Niño" està sonant, la seva vida adornada amb les ales,
el transport dels acords imprescindibles,
el piano i la veu, ben sols, frec a frec,
la contundència de les guitarres... harmonioses per naturalesa pròpia
en essència musical clàssica i moderna.
Ara paro el temps.
I ara un record a "el ángel caido",
a la puresa del power,
o a la força del metall...
a cada himne, a cada cançó.
Però deixa'm que torni a "los poetas han muerto",
i deixa'm que ho faci a "alborada",
per poder gaudir de la tranquil·litat,
de la puresa de la música...
i presenteix com se'm posa la pell de gallina.
Faig homenatge als teus acords,
a la trajectòria impressionant de tu.
Porto la teva inspiració a dins del meu cor...
perquè tu, Avalanch
també ets poesia.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
875339 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.