Arts [6] Les obres perdudes…

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

Quan jo era petit, allà a finals dels anys 40 i al principi dels 50 del segle passat, tenia una gran afició al dibuix i admirava els dibuixants de tebeos... en aquella època la paraula còmic encara no s’havia posat de moda.

Aquesta afició era compartida amb uns altres quatre nens: un era en S.G.C. gran amic de la infantesa, amb ell dibuixàvem, o intentàvem dibuixar, tebeos de guerra basats en la col·lecció “Hazañas bélicas” que ell comprava...

Dos més eren companys d’estudi:

A.F. dibuixava un personatge que anomenava “Tom el comboy” així tal com sona; evidentment, era un personatge del llunyà West.

J.M. aquest feia uns personatges més seriosos que crec que es deien “Los hermanos Urquinaona” i eren detectius. Recordo que em va deixar tres o quatres dibuixats a llapis i a mi se’m va ocórrer passar-los a tinta amb molta cura. Possiblement vaig ser un dels primers entintadors. Quan els vaig tornar —un xic temorós de la meva gosadia— va estar molt content del que havia fet.

El quart ja és un cas més que especial. El quart era, és, el meu cosí S.C.G amb el qual compartíem moltes coses. El dibuix n’era una. De bell començament els personatges dels nostres tebeos eren fets amb dues rodones i quatres pals; és a dir, amb una rodona petita per al cap, una rodona més grossa per al cos i quatre pals per als braços i cames. Més endavant ens vàrem atrevir amb perfils més ben acabats. El meu cosí se’n va sortir molt millor que jo. Tenia força més traça...

Ara, a les velleses, alguna vegada surt en les nostres converses les llargues tardes compartint l’estudi i l’esbarjo i, sempre, sempre, acabem dient: “Què donaríem per tenir alguna d’aquelles obres perdudes...”


————
Escrit el dimecres 27 de març del 2019. Retocat, una mica, el divendres 12 d’abril del 2019. Revisat amb tota la seva bona fe, per la Pilar Campmany i Piqué el mateix divendres.

Comentaris

  • Visca el dibuix! [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 25-04-2019 | Valoració: 10

    El dibuix és una eina meravellosa de la imaginació, que permet descriure l’historia de la humanitat amb dues rodones i quatre ratlles.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Bons records d'infantesa[Ofensiu]
    Pallars | 25-04-2019

    Sort que tens una memòria sobirana! Gràcies a ella podem gaudir dels teus records d'infantesa que fan les delícies del lector. Que faríem sense els tebeos, oi?
    Salutacions, senyor Gausachs.

  • Que bé ho has explicat![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-04-2019 | Valoració: 10

    I quants records, Déu meu! És clar que el mot "còmic" com a sinònim de tebeo no existia. Un còmic era una persona que feia riure i prou.
    Recordes quin tresor era tenir tebeos de totes classes? Poder comprar tots els que sortien era una utopia, mai no ho aconseguíem. Ens els anàvem passant i era un regal meravellós per tots aquells a qui ens agradava llegir.

    Jo recordo que els meus preferits eren els de la col·lecció "Azucena". Era de pastoretes molt boniques que enamoraven a prínceps i es casaven amb elles. Eren els que més m'agradaven perquè, de petita, em volia casar amb un príncep blau. fins que els meu pare ( no la meva mare) em va inculcar que m'havia de valdre per mi mateixa i no dependre MAI de cap home.

    Bé, tornant als tebeos, quan ja havia acabat els meus preferits, llegia els del capitán Trueno, el Guerrero del antifaz i Cia. que eren els dels meus germans. No m'agradaven tant però la qüestió era llegir el que fos, i repetir la lectura quan ja no tenia res més per llegir.

    M'has fet rememorar i remoure tantes coses, estimat amic!

  • De tot![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-04-2019

    Quin gran entintador va perdre la indústria-art del còmic. És que realment saps fer de tot Joan!
    A mi, esquerrana esguerrada, això del dibuix, fins i tot el de rodonetes i pals se m'ha donat sempre molt malament.
    Fins al proper mes-relat!

  • Ninotaires precoços.[Ofensiu]
    Joan Colom | 18-04-2019

    No sóc tan jove com tu (1947), però també dibuixava tebeos. Si la meva mare no em portava al cine, aprofitava els dijous a la tarda, que era quan els Maristes donaven festa, per fer-ne amb unes cartolines A-5 del banc on treballava el meu pare, a dues cares. Tenia un únic client: un company de classe que me'ls pagava a deu cèntims.

  • M´agrada[Ofensiu]
    Josoc | 16-04-2019

    Sí, m´ha agradat molt el teu relat amb gust d´enyor d´infantesa. T´agrairia que comentessis el meu poema VIDA. Feia temps que no publicava, però em recordo de tot i espero que tu et recordis de mi.

  • L'ahir[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-04-2019 | Valoració: 10

    I ens queda l'ahir per parlar i reviure, perquè forma part de la nostra vida, del nostre punt de referència, del que som i ens agradaria tornnar a ser. I si no podem tornar-hi, doncs sempre podem dibuixar. Joan, una forta abraçada.

  • Dibuixar...[Ofensiu]
    brins | 15-04-2019 | Valoració: 10

    Quins bons records, Joan! Tot el que fem durant la infantesa té un color especial i imborrable, però en l'experiència que ens expliques hi ha, a més a més, una habilitat deliciosa, la de saber dibuixar.
    .
    Malgrat que hagin passat els anys, procura arrecerar-la ben endins del cor; sempre t'ajudarà a viure.

    Pilar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

108 Relats

1162 Comentaris

137442 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.