Apunts sobre el Karma i la Reencarnació II

qui deia: Ets lliure de llençar o no una pedra, però un cop fet...ja no ets lliure de no haver-la llençada.

Interessantísim, Joan. Com sempre.

Hi torno: Fins i tot la ciència física ha demostrat que no hi ha frontera entre la matèria i la immatèria..."it comes from bit": la informació (la paraula) anticipa la matèria.

fins a on, quanta hi ha, i d'on ve o va la consciència??? una o trenta-una?

Per què no? Al cap i a la fi com bé tu dius amb la violència, tot es qüestió de petites acumulacions, penso que el Karma seran els desitjos, totes aquelles passes que amb tanta freqüències vas pensar i mai vas donar que es manifesten en una altra vida, són karma i un dia en un altra vida les faràs si et van quedar pendents, si és que no t'emborratxes i les fas en aquest món, o si no et desbloqueges i les fas en aquest mon, així de poc serveix reprimir-se res intens, oi?. De totes formes i imaginem que fem tot allò que vulguem perquè trobem els mecanismes de desbloqueig, doncs deu haver una part incoscientissima a la qual mai no podem arribar que ens retornarà, perquè és clar tu pots desbloquejar-te per coses que t'interessin: atrevir-te d'apropar-te a algú o coses així, coses que desitges però sempre hi ha una part que negaràs i no potenciaràs i potser per això després d'un ésser molt valent que es va atrevir a tot, pot venir en un altre reencarnació un ésser miserable. Així potser hauríem de tractar millor els éssers que ens semblem miserables, oi?
Salut!

Per què no? Al cap i a la fi com bé tu dius amb la violència, tot es qüestió de petites acumulacions, penso que el Karma seran els desitjos, totes aquelles passes que amb tanta freqüències vas pensar i mai vas donar que es manifesten en una altra vida, són karma i un dia en un altra vida les faràs si et van quedar pendents, si és que no t'emborratxes i les fas en aquest món, o si no et desbloqueges i les fas en aquest mon, així de poc serveix reprimir-se res intens, oi?. De totes formes i imaginem que fem tot allò que vulguem perquè trobem els mecanismes de desbloqueig, doncs deu haver una part incoscientissima a la qual mai no podem arribar que ens retornarà, perquè és clar tu pots desbloquejar-te per coses que t'interessin: atrevir-te d'apropar-te a algú o coses així, coses que desitges però sempre hi ha una part que negaràs i no potenciaràs i potser per això després d'un ésser molt valent que es va atrevir a tot, pot venir en un altre reencarnació un ésser miserable. Així potser hauríem de tractar millor els éssers que ens semblem miserables, oi?
Salut!

Estimat nou conegut/amic joanalvol.

mai havia llegit fins ara ningun article teu ' no sabia que em perdia una cosa interessant.

jo tampoc simpatitzo molt amb el criteri de falsabilitat. Visquin l'idealisme i la metafisica.

De fet ' jo simpatitzo amb alguns metafisics ' com Hegel ' Ploti ' i ' Tomas d'Aquino ' especialment.

Lamento l'embolic ' pero estic en un ordinador que no em deixa escriure comes.

Aposto a que ens llegirem mes en el futur ' joanalvol.

A reveure i sort!!!

Avui he vingut fins al teu espai, amic Joan, disposada a gaudir amb les teves reflexions, sempre ben estructurades.
Havent assaborit la primera entrega sobre el tema, volia fer una lleugera repassada al primer text i després fer immersió en el més recent.
Però de seguida que he llegit les primeres frases de la presentació d'aquest, he quedat atrapada.
La veritat és que la introducció al teu darrer assaig podria ser, en gran part, la del meu darrer relat, també:
"la ciència és l'única cosa que val, que res no és veritat fins que no es demostra" sembla expressar el pensar de la protagonista d'Ek.
I al llarg de la meva modesta narració, sembla plantejar-se que per conèixer no hi ha tan sols el mètode racional, aquellel que propugna la ciència oficial.
"no hi ha una voluntat que les coses passin, sinó que passen per la pròpia llei", exposes i allà tens un exemple, discret i menut, ja ho sé, de que així és.
I acabes afirmant: "En cada viatge ens acompanyen l'amor, la saviesa i la consciència" i jo em trec el barret davant teu.

"Idees, sentiments, actituds, creences, sentits, tot allò que actua en l'home, tot allò que en diem "vida", m'interessa" havies dit: deixo el barret al costat meu i aplaudeixo, t'aplaudeixo, Joan.

També t'envio una abraçada de bona llei,
Unaquimera

Doncs escrius unes coses que semblen el contrari, de fet els refranys amb els que comences ja son pura filosofia, i gran destresa per encadenar-ho amb un seguit de reflexions esplèndidament plantejades. Tanques l'assaig amb una bona sentencia "en cada viatge ens acompanyen l'amor, la saviesa i la consciència"

J. Lluís

I no m'aturaré, ni cauré de genolls fins que trobi el camí del meu retrobament.

És molt d'agrair el teu recolzament. El millor temps és el que inverteixo en la recerca d'allò que sóc.

deixar de valorar-te. Disculpa'm.

M'adono, joanalvol, que el tema del Karma t'apassiona. Dius que no has estudiat filosofia, però gràcies al teu esforç , demostres tenir-ne força coneixements. Fas una contínua recerca del misteri de la vida, en cerques els orígens i
t'interessa, per damunt de tot, l'aspecte psicosomàtic del ser humà.

És ben cert que tot allò que fem, després repercuteix en nosaltres mateixos i, sovint, d'una manera immediata, sense que passi gaire temps, sense haver de viatjar a d'altres dimensions. Sembla que la vida ens vulgui premiar o castigar ben aviat.

M'ha agradat ,especialment, l'últim paràgraf de la introducció quan dius:

" allò que avui donem com a certesa, com a una veritat, demà serà una petita part d'una realitat diferent "

M'ha fet pensar...

Una abraçada,

Pilar

El Karma, l'acció i la conseqüencia que aquesta comporta...

Molt bona explicació, realment aquí a occident es troba a faltar gent que reflexioni sobre que pot suposar cada acte que es té. Som capaços d'acceptar les conseqüencies? Som capaços d'acollir allò que ens vingui sigui bo o dolent en dependencia del nostre comportament i del camí que anem seguint?

Gracies per les teves paraules^^
Nemus

M'ha encantat la introducció, és essencial el que expliques i com ho expliques a fi de que els lectors que no et coneixen et puguin comprendre.
Una bona lliçó la que ens dones amb aquest assaig sobre el Karma. De fet sembla que és quelcom de innat que tenim, encara que no sabem com ni perquè i de fet no fa falta qüestionar-ho. Crec que en el fons tots tenim una intuïció de que hi és i la nostre manera d'enfocar les coses, de cercar-les, de voler triar el millor camí que puguem. Si ens deixéssim guiar més per la intuïció, el que sentim que ens farà bé i farem bé als altres, si deixéssim créixer aquest amor, aquesta saviesa innata, amagada per educacions errònies, dominis que se'ns inculquen amb altres finalitats, trobaríem més fàcilment el camí.
Una forta abraçada