anunci

Capdelín esta mlb!! si poder tens rao, millor no tenir res, més q una bona companyia! m'ha agradat molt! un peto!!
NoKia

l'illa que la somia el pobre,
que el ric la té
però necesita més ...

ja ho diuen que els diners no ho son tot.
aqui queda reflexat i magrada...
li falta el carinyo que el pobre té
i que el ric l'enveja!

molt ven plantejat
m'encanta!!

petons, Gemma

Vull dir : descrius.
( ja no sé escriure !!).

Si és tal com la desdrius ( que ho serà !) és
una maravella.
La compro !!!.
Però no cal que marxis, ja et farè companyia.
jejeje, Un petunet.

Mira que en som de difícils els éssers humans.
Gairebé mai aconseguim ser completament feliços.
Sempre manca alguna cosa, sobretot perquè la busquem a fora. No hi ha fòrmules màgiques per omplir tots els espais del nostre cor.

Anomenes una illa meravellosa, plena de coses boniques, difícilment igualable. En canvi, l'autor de l'anunci s'ha cansat d'estar sol.
Potser la bellesa esdevé més màgica quan es pot compartir amb algú...

Creus que aquest afortunat infeliç trobarà comprador?

Molts petons!

M'has deixat al·lucinant! Quina illa més bonica... deserta! Ja estava a punt de comprar-te-la... però si l'inconvenient és la soledat... no sé... ja mu pensaré... ja et dirési te la compro, eh?
Ara que... podries convidar-hi algú i ja no estaries tan sol!!

Carai! Quina gran imaginació!!

Una abraçada!

Anna

d'on treus tantíssima imaginació per a fer aquests poemes??!!!
M'encanten! ... tanta soledat em cansa...
Ens passem mitja vida somiant en la teva illa deserta, i quan la tenim trobem a faltar als altres.
Bonic, molt bonic, m'ha agradat!