Ànima encongida

Dubtes i reflexions,
pensaments...
neguits i aspiracions.

És una mar escumosa i revolta,
és un vaixell a punt de naufragar,
és un ocell petit caigut del niu,
algú que busca d'un bon amic la mà.
Alguna veu, llunyana, a cops em diu:
"anima't, ves-hi, algú truca a la porta".

Sento que truquen,
sé qui m'espera.
Si li obro el cor
seré feliç.

La mar es calmarà,
s'adreçarà el vaixell,
tornarà al niu l'ocell
i algú estendrà la mà.

I l'ànima encongida
per ell s'eixamplarà.