Ànima encongida

Un relat de: Nubada

Dubtes i reflexions,
pensaments...
neguits i aspiracions.

És una mar escumosa i revolta,
és un vaixell a punt de naufragar,
és un ocell petit caigut del niu,
algú que busca d'un bon amic la mà.
Alguna veu, llunyana, a cops em diu:
"anima't, ves-hi, algú truca a la porta".

Sento que truquen,
sé qui m'espera.
Si li obro el cor
seré feliç.

La mar es calmarà,
s'adreçarà el vaixell,
tornarà al niu l'ocell
i algú estendrà la mà.

I l'ànima encongida
per ell s'eixamplarà.

Comentaris

  • obrir sentiments, sensacions[Ofensiu]
    Lèvingir | 20-03-2008 | Valoració: 10

    esperar una força d'amistat, prop dels camins d'imatges del mar i de la seva bellesa infinita.
    Una porta al cor de la gent, la gent que mai t'oblida doncs t'estima, et recorda i et valora.

    Lèvingir

  • En certa manera,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 27-02-2008 | Valoració: 10

    retornes als inicis recuperant aquest poema de dubtes que adquireixen una dolçor especial vistos des de la distància. Els primers passos. Els grans projectes. Gràcies per aquest poema i enhorabona pels cent comentaris, ja ben passats, i per tots els que vinguin a partir d'ara.

    I gràcies també per tots els teus comentaris!

    Salut i lletres!

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: