Àngels de vidre

Un retall de somni fet realitat .
A voltes, un granet de sorra va omplint tot un desert
d'amor i d'il.lusions merescudes.

Poema que obre una porta a la esperança i la deixa oberta de bat a bat.

gypsy

Un gran títol i un gran final.

"Qui tindrà la sort de regalar-li plomes?.
Seguiments, informes, economia...
No són les ganes d'estimar prou garantia?."

Soposo que els "Seguiments, informes, economia..." és el que li dona el sentit al poema (vaja, crec que es refereix a l'adopció, no? ) però també es veritat que li treu una mica de bellesa, més val explicar-ho a la introducció

Un poema preciós angie
Una abraçada

La papallona es mostra.
Excita, es fixa en els nostres sentits amb el seu color.
Amb el seu fràgil volar, estar.
Esperant.

Si que donen ganes de donar ales al àngel, al que imaginem àngel.
Tot ha de començar, i ho pot fer amb una abraçada.
Sense apretar gaire per no trencar-se, per no creure's que algú pot donar ales als altres.
Apretant.
Tant com es pugui.
Ara.

Hi ha que veure com capfica el tema d'estimar.
Estimar i capficar-nos, no es pot raonar, ni una cosa ni l'altre.
Puc intentar explicar.
Sobretot vull compartir.

Si tens ganes d'estimar tens la garantia de tenir moments de felicitat, moments eh! sols moments.

Gràcies.

bon títol, poema genial i un final perfecte... ÈXIT!!!!
som àngels de vidre... la vida ens ofereix ales temptadores, però ens perdríem a ran de terra tantes mans que ens esperen, tantes olors del nostre humà regne... estimar ens fa més mortals, més humans i ´més àngels... no ens cal ales!
Una abraçada.

L'únic que em falla és "...la seva tatuada ( tristor )..." i "...No són les ganes d'estimar prou garantia?."

bona pregunteta !!

Fiuuu angie, aquest versos em transporten a temps passats,

Recordes el color dels seus ulls ?

Un començament esparracant
Per seguir amb paraules tan plenes de tot

Per acabar amb una altra gran pregunta
Qui tindrà la sort de regalar-li plomes?

Ara que la pinzellada d'economista , tampoc li fa massa mal

Petonets i una abraçada d'angelet volador a un altre angel

gege

la montserrat roig
en aquest poema
o m'ho sembla