Amigues íntimes

LES AMIGUES CONFIDENTS:

Breu antologia de putades de les millors amigues del bombó estimat.
No sé si encara s'estila aquest sistema. Obviament per motius d'edat estic fóra de joc. Però en la meva joventut sempre apareixia per art de màgia la amiga confident.
De fet era una font de problemes que apareixia soleta. Es tractava sempre de una amiga de la xiqueta que et tenia el cor robat.
El seu paper no l'he acabat d'entendre mai. He arribat a pensar que complien la funció d'assegurar la fidelitat del mascle vers el seu objecte del desig. M'explicaré:
En certa ocasió, estan jo coladet per una bollycao, m'apareix la amiga de torn. Obviament va apareixer en absència de la estimada. Si no no té gràcia la jugada. Bé, el cas es que em demana si la puc portar a un mas d'un poble veï amb la moto, que ha de fer deures a casa d'una amiga. I tant, amb lo que m'agrada voltar en la moto. A més, la xiqueta es de tota confiança. No en va és la amiga de l'ànima del meu amor.
I vinga, som-hi. Quan s'arrepapa al darrera del seient m'adono que les faldilles que me'n gasta la pava li permeten molta mobilitat. I tant, porten un tall que arriba ben bé fins a la partida de naixement que dirien les àvies. Així és com, en posar els peus a les estriberes em trobo amb dos cuixots (i quins cuixots, de Playboy , escolti) que m'abracen. I endavant, valent com és un, empassa saliva, posa primera i arranca. Quin patiment, a cada canvi de marxa em notava l'entrecuix més tibant. I haviem de fer quatre quilometres de camí de carros. Ja no us explico la sorpresa en arribar al mas i que no hi havia ningú. Ha, ha, apa nen, fes el cor fort i enfila el camí de tornada que no ha estat res...i sense fer cap paradeta, que després tot se sap.
La sorpresa me la trobo al demà. La meva estimada em comenta la jugada. Jo li responc, segur com estava de no haver comés cap maldat, que sí, certament havia dut la seva millor amiga al poble veí. Llavors m'espetega: "ei, està ben bona la Maria, eh?" I ara que havia de contestar jo? Problemes. Si dius que sí, et dirà que t'agrada més que no pas ella mateixa. Si dius que no, posarà en dubte el meu bon gust. Arribats a aquest punt només queda una sortida. S'ha d'optar per el : "doncs sí que n'està de bonota la Maria, té un polvàs, però mai tant com tu". I apa, una altra cagada. "Així que només surts amb mí per el sexe?". I embolica que fa fort. Tots sabem que la resposta es obvia, és clar que als setze anys la motivació més important és el sexe, igual que als trenta. Però es veu que no es pot pas dir que si no et munten un número d'aquells d'anar-hi anant. Bé, sort que al cap de poc temps va apareixer un remer i em va treure aquell fardell del damunt.
Després d'aquella primera escaldada en vingueren d'altres. En certa ocasió els astres es van confabular contra mí i vet aquí el que va passar. Estant la meva xicota de vancances amb llurs pares em truca la seva millor amiga. Resulta que son germà ha arribat de permís de la mili i volen fer un sopar amb la xicota d'aquest. Però com que el maromo de la meva amiga també està a la mili, i aprofitant que la Pepeta és fòra, a veure si hi puc anar jo. També em conta que ja li ha comentat al seu germà i que aquest està encantat. Normal, ens coneixem de fa la tira...
Així és com anem al restaurant, però jo em pensava que aniriem al poble mateix, fer un sopadet, xerrar de les històries de cadascú i cap a caseta. Però no, es veu que la millor idea va ser anar a la quinta forca, a uns 40 quilòmetres de distància.
I vet aquí que entre vi de la casa, cava de Sant Sadurní i un parell de burbons, ens acomiadem de l'altra parella i som-hi cap a caseta. No duiem 5 quilómetres que ja em surt amb la ploranera que sí fa la tira que no veu al seu novio, que sí està molt sola... Imagineu-vos el panorama. De fet aquesta vegada va ser fàcil esquivar la tentació. No hi havia punt de comparació amb la Pepeta que arribaria d'aqui a pocs dies. Sort, que si no ja l'hauriem liada...i no vulgueu veure com era la Pepa quan s'emprenyava.
Fins aquí érem jovenets. Però una vegada ja pasada la vintena ens trobàvem tota la gent que anàvem aleshores en un bar molt conegut d'un lloc de la costa. Quan ens hi haviem atansat tots després anàvem a la discoteca. Habitualment jo era dels primers d'arribar i una amiga de la meva xicota de les darreres. Però un dia també va ser de les primeres i em va etzibar: "t'has fixat en quins pits més bonics que tinc, estic segura que mai n'has vist com aquests". Realment la pava tenia un tipus que treia la són.
No us pensesiu pas que sóc misógin, ni de bon tros, el que passa es que les coses van, o al menys abans anaven així. Suposo que al revés potser també deu passar quelcom semblant. Per arreglar-ho una història d'un amic meu fent d'alcavot:
Resulta que em truca un dissabte i em diu que si vull anar a veure els entrenaments d'una cursa de moto-cross, doncs que vagi fins a casa seva que m'hi espera. En això que agafo la moto i m'hi planto. Al trucar el timbre em surt la seva germana que em comenta que el tio se n'ha anat al poste a posar benzina i que tornarà de seguida. Lo interesant del cas és que la pava va sortir amb un barnús (s'estaria dutxant) i a cada pasa que feia se li alternaven unes cuixes de comic. I quan em va dur una cervesa per fer més curta la espera, llavors el món em va caure a sobre a la vista d'aquells pits juganers. Ei, de cara justejava, però de cós tenia tela la tia. I lo que va tardar en aparèixer al meu actual ex-cunyat.