Introducció a la evolució temàtica en funció de la edat.

Un relat de: trumfa

Em parlava un amic portuguès i em deia que ahir havia anat a fer un xic de bicicleta i que avui estava picolat. Li vaig contestar que això era degut a la manca de costum, que calia fer-ho més sovint i no a la primera de canvi posar-s'hi d'una manera tan intensiva.

-Nâo é isso, isso é culpa de la p.i
-La P.I.?
Foda-se, a culpa é de la puta idade.

Això em va fer reflexionar molt sobre el tema, si fa no fa un parell de minuts que per a un cervell masculí no deixa de ser un rècord absolut de tots els temps...
I em va fer pensar en allò que diuen els rellotges de Sol, que el tempus fugit, ah, punyetero...
I també em va fer recordar un recent dinar amb tota la colla d'amics infantessa.
I vés que potser si que alguna cosa canvia amb la edat, si més no els temes de conversa
Recordo que amb aquesta mateixa gent quan érem xiquets parlàvem de bicicletes, que si de tres, quatre, cinc marxes i d'un o dos plats. Curiosament no recordo cap conversa relacionada amb temes escolars... de fet, amb les patacades que porto a la testa des d'aleshores potser se m'ha fet un buit dins de la bola, què sé jo.
Més tard el tema preferent va passar a ser més de grans descobertes i investigacions. En aquesta època tres eren els camps que torturaven més a la pobra neurona solitària, a saber i no sé en quin ordre d'importància: les mosses, les discoteques i les motos.
El primer era un tema fotut, no vegis com s'esmunyien les pàjares, ja em perdonareu la expressió bàrbara i malsonant.
El segon tema si que el dominàvem bé: tant que fèiem excursions setmanals fins que vam arribar a conèixer totes les línies de bus de les comarques i els bars i discoteques de cada lloc.
I de les motos no hi havia problema, ens sabíem fins i tot les relacions de canvi de cada model. Això si que era cultura, no se'n escapava ni una.
Més tard la cosa ja es va decantar cap als cotxes. Les mosses ara si que estaven a primer línia dins de les prioritats. I les discoteques ja no eren un lloc per descobrir si no més aviat una eina per ullar material diferent al de casa. Quina ximpleria, no podíem atrapar les de casa i pensaven pescar peix foraster...
Al cap d'un temps ja teníem els anteriors temes força controlats (o ens ho imaginàvem) i la cosa es va començar a decantar per la mili, que era una xorrada que es feia anys enrere. No servia per a res a banda de sentir-te com un pallasso i fer-te perdre temps i diners.
Una vegada superada aquesta situació, la cosa va donar un tomb espectacular. El primer de la colla que va inventar el tema patinada se'ns casa. Renoi, això si que canvia dràsticament les coses...I així de mica en mica tothom va anar passant pel sedàs, buscant un niu i anant passant per la vicaria.
Aquesta va ser una època curta però de gran tranquil·litat. Tothom estava més o menys ubicat, sense càrregues familiars i amb seguien les ganes de nocturnitat i diversió.
Però tot canvia i a les properes trobades cada vegada abundaven més el cotxets de nadó. I ara el tema era totalment impensable anys abans...que si els bolquers, la pomadeta tal o qual, que si el Dalsy...qui ho havia de dir...
Amb els pas dels anys tota aquella patuleia ja campaven soletes i vinga, cada vegada a cercar restaurants que tinguessin una zona d'esbarjo, al menys així no emprenyaven mentre estàvem fent el tercer Jack.
I de cop i volta tota aquella colla de nans que ens seguia a tot arreu van anar fent-nos el salt. Ja no calia encarregar un restaurant per a una gentada, ara ja tornàvem a ser un número fàcil d'encabir en qualsevol lloc.
I vet aquí que darrerament els temes es van anar fent més punyents, amb més càrrega intel·lectual gosaria dir: es tractava de decidir qui era més cabronàs, si el ianqui de torn o l'islàmic emprenyat, el
catalanet que aguanta pacientment el destí o l'espanyolet que sorneguerament el trepitja...en fi, ja veieu quin nivellàs...
I ara ja ha arribat el punt més fotut, a banda de parlar de les carreres de la mainada: hi ha de tot, des del que té clar el que vol fer fins al que té clar el que no vol fer fins al que no té res clar. Però el tema més important és la salut, ai las, ja hi hem arribat, que si un infart per aquí, que si un desgast d'ossos, que si amb la menopausa no puc dormir una nit sencera, amb aquells fogots..., que si hipertensions, colesterols, transaminasses,...
Renoi, potser si tenia raó aquell amb lo de la puta idade...
I de fet el que més em preocupa no és a on hem arribat ni com, que de fet no ens en podem pas queixar, Déu me'n guard que dirien les beates...si no quin serà el tema de debat en la propera dècada.
No m'ho vull imaginar, però vaja espero que serà divertit com fins ara i com sempre en companyia dels bessons, en Jack i en Daniels. Aquests dos si que no fallen mai.

Comentaris

  • Gràcies Quimera[Ofensiu]
    trumfa | 24-05-2010

    Hola: gràcies per passar-te per aqui de tant en tant. Ja saps que darrerament no em prodigo massa per no dir gens. I això que dius del futbol, qué vols que et digui, no hi vaig pensar. De fet tampoc crec que sigui un tema estrella. Acostuma a sortir però no esdevé mai un dels temes predominants. Però si que he vist que és un tema que soluciona segons quines trobades. Ho vaig veure ahir en una visita a un malalt en una clinica. Com que tota la gent que erem allà només teniem com a relació el veinatge, doncs un tema fàcil i que no genera problemes és el futbol. Ja deia jo que per algun motiu l'havien inventat...

  • Completament d'acord![Ofensiu]
    Unaquimera | 22-05-2010 | Valoració: 10

    Eiiiii! Però... si has tornat a publicar!
    Com és que no m'avisaves?
    I no només un, sinó que tenim dos relats nous de trinca!
    Bé, em frego les mans de satisfacció i vaig per feina amb el que vas enviar primer...

    JAJAJA!

    Aquesta història retrospectiva em fa somriure per més d'un motiu!
    Sincerament, feia temps que trobava a faltar el teu sentit de l'humor!

    Ara bé, m'agradaria deixar anotat un parell o tres de cosetes en referència a l'escrit:
    Que en el cas dels meus amics adolescents, crec que les motos anaven per davant de les motos... i de qualsevol altra cosa!
    Que, després de l'època dels nadons i els primers anys de criança, has obviat un tema que fa furor en les trobades entre amics que jo sovintejo: el futbol, és clar!
    I que, sense abandonar mai el tema de la salut, que dóna per molt, jo m'atreveixo a dir que en les properes dècades les converses sobre excursions, visites, i sortides organitzades per l'Inserso, pot ser un centre d'atenció considerable... si és que encara es fan i no les "congelen", és clar!

    T'envio una abraçada plena a vessar de somriures,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: