Xicu

Un relat de: trumfa

En Xicu ens ha deixat. Com deia ell ens els darrers dies: ha anat a trobar-se amb el seu pare.

Sempre havia estat un incomprès. Per a uns, era un inadaptat. Per a uns altres un sonat, també hi havia qui directament el titllava de boig. Ell ho sabia i en la seva saviesa en feia broma.

Que vagin dient -deia- ja me'n he ben refotut del que diguin.

Jo crec que només li varen fallar les circumstàncies. Tenia tot el talent que calia per ser un boig famós i reconegut (tants d'altres n'hem conegut) però li faltaven els contactes i el marketing.
I potser un xic de domini del medi artístic. Si en lloc de fer invents hagués fet escultures a hores d'ara seria tindria ferros escampats per tot el país.
Però vés, a ell ja li anava bé així: vivia la seva vida a la seva manera, es coneixia cada racó de l'estany com si fos casa seva a força de caminar-lo cada dia. I tenia les rareses pròpies d'un solitari com era ell. El seu problema va ser no néixer ric. És la millor manera de canviar el mot boig per el d'excèntric.

Incapaç com era de fer mal a ningú quan el vaig veure per darrera vegada ja a l'hospital em va impressionar el coratge amb que enfrontava la situació: veient-la venir de cara, sabia que pintaven bastos i també sabia que la seva història aviat seria oblidada.

No vaig poder assistir al seu enterrament perquè em trobava fora però m'han dit que com que ell no era massa de misses li van fer un enterrament adaptat: amb sardanes a la entrada i a la sortida del taüt. No sé si va ser petició expressa seva o no però en tot cas segur que li va agradar...

S'han acabat els versos de Nadal que cada any ens recitava als veïns en les dates adients... i aquell tafaneig directe amb que t'etzibava "no n'he pas de fotre res jo però com és que...."... i la cara de sorpresa que posava sempre quan parlàvem de cotxes o motos "i quants cavalls dius que té això?" S'ha acabat veure'l sortir amb el seu Kadett quan anava cada dos setmanes a fotre la xefla amb els seus amics. Però els que el coneixíem de fa anys encara el recordarem amb el 127 fotent tibades de freno de mà o amb la Enduro 360 repassant tots els camins i corriols del seu petit país.

Descansa en pau, Xicu.

Comentaris

  • Absència i presència[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-10-2011 | Valoració: 9

    Vaja, quina sorpresa més agradable he tingut en tornar a passar pel teu espai i comprovar que hi ha noves creacions per descobrir!
    així m'agrada...

    Avui he decidit començar per aquesta, que deixa un regust agredolç, evidentment, al temps que bo i tendre.

    Espero tornar a saber aviat de tu, no tornis a desapareixes... Jo si que hi passaré de nou en quant sàpiga de ti.

    T’envio una abraçada de tardor plena de pau,
    Unaquimera

  • Un bon record[Ofensiu]
    gilet | 01-03-2011 | Valoració: 9

    Per a un amic. Molt ben escrit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: