El milor dia de la seva vida...

Un relat de: trumfa

Casa de la nuvia.
La Laia, la nuvia, ja fa estona que es prepara. La seva mare la increpa. Au va, qualsevol diria que no saps caminar amb talons. Vinga noia que el teu pare ja fa estona que està encorbatat. I ja saps quin humor gasta quan ha d'anar de vint-i-un botó.
Casa del nuvi.
En bernat, el nuvi, ja gairebé està a punt. S'ha empolainat tant que fa una fila que ni ell es reconeix. I jo que anava per punkarra pensa mentre s'engomina el cabell que ahir li va repassar el perruquer.
Finalment tothom surt de casa seva i enfila el camí fins a la plaça de la vila.
Una vegada aparcat el cotxe, la nuvia i el pare que la acompanya fiten a veure si en Bernat ja ha arribat. I tant que ha arribat, tal i com mana la tradició ja fa estona que els espera. Fins i tot s'ha entretingut xerrant amb un seu amic.
Hola, qué tal? Tot a punt? Les frases de rigor i quatre salutacions amables a la gent que es troben en el seu camí.
En Bernat es comença a mirar fixament l'edifici que li haurà de canviar la vida. Qui m'ho havia de dir? Va pensant mentres sent clavats al clatell tot d'ulls que el fiten estanyats.
Travessen la porta que els hi ha de canviar la vida i es troben al Sr. Dalmau que els espera amb la seva acostumada rialleta, mig burleta mig comprensiva.
Salutacions de rigor: Com està Sr. Dalmau? Bé, gràcies a Déu. I els meus estimats nuvis i avalador qué tal? Preparats per enllestir la hipoteca?
Mentre forçava un somriure mecànic en Bernat rumia tot convençut: segur que aquest no serà el millor dia de la meva vida.

Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    ANEROL | 30-11-2007 | Valoració: 10

    i ingeniós.

  • cruel![Ofensiu]
    sucdetaronja | 26-03-2007 | Valoració: 10

    com jugues amb el lector!! genial... pot ser no serà el millor dia de la seua via eh xDD hehehe. un bes des de Xàtiva

  • Sí senyor![Ofensiu]
    Unaquimera | 26-03-2007 | Valoració: 10

    Un relat ben portat amb sorpresa final: m'encanta!

    Des de cada petit detall ( els talons d'ella, la corbata del pare, les presses de la mare, la gomina d'ell, la desfilada de la família... ) descrit al començament, fins que apareix la paraula "avalador", la lectora assisteix còmodament a uns preparatius provocativament sobreentesos de doble sentit molt ben portat, sense resultar excessius ni amb enganyifes frustrants, sinó peces del joc mogudes amb una estratègia ben pensada ... i guanyes la partida!
    Si fóssim davant un tauler d'escacs, hauria estat escacs i mat! Si joguèssim a L'oca, ens hauries portat a tots els lectors de pont a pont embadalits amb el corrent de l'aigua que corre per sota... fins on tu volguèssis!

    Sempre que passo a llegir-te acabo rient i satisfeta... Ara jo t'envio unes Joguines de dona i una abraçada ben enriallada,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: