AMB LES MULTITUDS

Retornes. Altre cop obres la closca
per incloure't entre la multitud més íntima.
Vens del silenci de la cambra closa,
la persiana que no s'alça i els abismes del diccionari.
Retornes per fitar la finestra de sempre,
la que et permet llum i sortida per escortar-te
fins als grisos suburbis. Sí, allà, on es diuen les frases
del despertar de molts i la semàntica aboca disturbis.
Allà on la gent gemega entre revolts de foc,
on les paraules es posen a tremolar
i els poetes es llencen al buit, es calcinen.
Retornes amb les multituds més íntimes,
aquells punys que dibuixen paraules que ara
ja et són crits, crits que sempre han estat espetecs
de dolor i d'esperança. Tornes aquí,
per implicar-te. Per sentir el frec a frec
dels meus ulls. Per acostar-te als batecs
de la multitud més íntima. Tornes a mi.
Perquè mai no has pogut deixar-me,
sempre baixes i tornes amb mi.