Cercador
Batecs
Un relat de: rmoyabAmagats al nostre forat del gran armari, el meu germà em mira paralitzat i jo intento,
amb les meves mans al seu pit, emmudir els seus batecs que cavalquen entre els
vestits amenaçant la cuirassa del silenci. L'assassí ha obert el vell armari i amb el
ganivet a la mà l’escodrinya. No és la seva respiració que ara se sincronitza amb els
batecs i formen un ritme indivisible, sinó la seva pudor asfixiant que em provoca
tremolors i un gust àcid a la gola. No goso obrir els ulls.
El grinyol d’una porta llunyana trenca el dèbil equilibri mètric, se’n va, se’n va, potser
encara som vius.
amb les meves mans al seu pit, emmudir els seus batecs que cavalquen entre els
vestits amenaçant la cuirassa del silenci. L'assassí ha obert el vell armari i amb el
ganivet a la mà l’escodrinya. No és la seva respiració que ara se sincronitza amb els
batecs i formen un ritme indivisible, sinó la seva pudor asfixiant que em provoca
tremolors i un gust àcid a la gola. No goso obrir els ulls.
El grinyol d’una porta llunyana trenca el dèbil equilibri mètric, se’n va, se’n va, potser
encara som vius.
l´Autor
5 Relats
21 Comentaris
5140 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89