Cercador


Llista categories

A frec de pell...

Un relat de: rnbonet

A frec de pell,
amarat tot de pluges
d'aquella imatge.

A cop de mall,
endollat a la vida
tova o salvatge.

Arrimat al ribatge
de tanta sort.

A ran de mar,
colpida la carena
de tu ben prop.

A toc de mort
emmirallada l'ànima
del teu record.


Comentaris

Afegir comentari
  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • ***[Ofensiu]
    Llibre | 08-10-2007

    Sí, sí... ja ho sé: ja te'l vaig comentar en el seu moment, aquest poema. Però és que l'he vist a "relats a l'atzar" i m'ha cridat l'atenció el títol... he entrat i... m'he trobat amb el rnbonet!

    Però... saps què és el que m'ha sobtat? Que a la fotografia que tens ara penjada a la teva biografia... falten llibres que sé que tens!!! Hjehejehe... Res, que tenia ganes de fer broma.

    Ens veiem!

    LLIBRE

  • Record viu[Ofensiu]
    Jofre | 26-09-2005 | Valoració: 10

    Versos contundents i poderosos.

    A frec de pell
    A cop de mall
    [...]
    A ran de mar
    A toc de mort

    Sortós qui els ha escrit.
    Agraït que els pot llegir.

    Jo vull creure, rnbonet, que hi ha més paradisos que els paradisos perduts.

    Enhorabona!
    Moltes gràcies.
    PS
    Em podeu dir valencià del nord.
    :- )

  • Aquesta composició[Ofensiu]
    Lavínia | 15-03-2005

    pertany a l'apartat que jo en dic "l'altre rnbonet", per l'absència d'humor (que a mi, personalment m'agrada força) i perquè aquells altres tocs que tu en dius "d'all-i-oli" no hi són.

    És un poema en què lirisme embolcalla tot el poema, sobretot el record a la vellesa?( "a toc de mort") en què tens "l'ànima emmirallada" del seu "record" i és que, rnbonet, quan més grans ens fem més veiem el passat com un paradís, en qualsevol cas com "un paradís perdut", potser perquè recordo que algú va dir:
    No hi ha més "paradissos que els perduts".

    Petons. M'ha agradat moltíssim.

  • A mi [Ofensiu]
    aina | 18-12-2004

    també m'ha agradat molt, és molt expressiu! no havia llegit res teu fins ara, segueixo amb els teus escrits!
    Gràcies pel comentari,
    una abraçada!

  • Breu...[Ofensiu]
    Llibre | 14-12-2004

    i concís. I també una mena de cap-i-cua. Inicies el poema amb la idea d'una imatge (aquella imatge) i l'acabes amb el símil d'una altra imatge (emmirallada l'ànima).

    Un bon recurs.

    Salut!

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >