A escola

Al penjador del passadís, un munt de bates roses. I la monja, tota ella vestida de gris, que ens donava la lliçó passejant per entre les fileres dels pupitres. L’aula estava pintada de blanc, els finestrals de fusta de color verd clar i el terra enrajolat amb dibuixos geomètrics de mil colors. Una pissarra negra esvaïda acollia les lletres ben perfilades amb guix blanc, i subtil s’escoltava a l’aula la remor –com un murmuri- de desenes de nenes de cinc i pocs anys.
Jo anava vestida llavors amb sabatetes de charol, mitjons blancs i notava la pell de les cuixes freda sota la faldilla plisada. Totes dúiem aquell uniforme estricte, en blanc i en negre, i els cabells llargs recollits en trenes o cua de cavall. Damunt el pupitre, tot rigorosament ben posat: una llibreta de ratlles, un estoig de llapissos de colors, un boli Bic, una maquineta i la goma per esborrar.
Cartera de cuïr, roba de talla menuda, llibres de text en castellà, edificis avui enderrocats; restes d’una infantessa que amb la distància que donen els anys, si no fos per les fotografies quasi diria que mai no ha passat.